Entitats gironines denuncien que el decret per obtenir la nacionalitat exclou els més desfavorits

Convoquen una manifestació aquest dissabte a Girona per reclamar que es modifiqui o derogui la normativa

06.06.2016 | 13:50
Representants de les entitats han denunciat a Girona l´exclusió que genera el decret que regula l´obtenció de la nacionalitat espanyola per residència · Aniol Resclosa

Més de 150 entitats i associacions de persones d'origen estranger a les comarques gironines denuncien que el procediment per accedir a la nacionalitat espanyola per residència és discriminatori, especialment per als més desfavorits. Des que el nou decret espanyol va entrar en vigor l'octubre de l'any passat, es demana superar una prova de coneixements constitucionals i socioculturals a nivell estatal i un altra de castellà que abans no existien. En el cas de la demarcació de Girona, només hi ha un centre acreditat per fer l'examen de llengua. El canvi també comporta una despesa econòmica d'entre 200 i 400 euros alhora que requereix coneixements d'informàtica perquè el procés d'inscripció només es pot fer per Internet. "Estem creant ciutadans de primera i de segona", denunciaven aquest dilluns les entitats que exigeixen que es derogui o modifiqui la normativa. Aquest dissabte han convocat una manifestació a Girona i també han redactat una moció perquè el món local els doni suport.

La llei 19/2015 de 13 de juliol de Mesures de Reforma Administrativa en l'àmbit de l'Administració de Justícia i el Registre Civil i el Reial Decret 1004/2015 de 6 de novembre que desenvolupa el seu reglament van entrar en vigor a finals de l'any passat. El nou procediment per accedir a la nacionalitat espanyola per residència es basa en les dues proves –CCSE (Coneixements constitucionals i socioculturals d'Espanya) i el DELE (diploma espanyol com a llengua estrangera)- que abans no existien i que ha comportat una situació de "vulnerabilitat i indefensió" a diferents nivells, segons han denunciat aquest dilluns les entitats gironines, entre les quals hi ha la Coordinadora d'ONG Solidàries de Comarques Gironines i Alt Maresme, la Taula d'Entitats de Suport a Immigrants o l'Espai Antiracista de Girona, entre d'altres.

Consideren que aquest nou marc legal ofereix una visió "simplista" i "estàtica" del concepte d'integració perquè es basa en uns coneixements molt concrets que no tenen en compte tot el procés d'integració com a ciutadà que és molt més ampli.

L'exclusió dels que tenen menys recursos
La pitjor part se l'emporten aquelles persones més desfavorides perquè es requereix un nivell adquisitiu suficient com per poder destinar entre 185 i 309 euros en funció del país d'origen del sol·licitant en la tramitació que abans era gratuïta. Si es vol fer un curs de preparació per a la prova de llengua la despesa pot arribar a superar els 400 euros. A aquest fet se li suma que fan falta coneixements d'informàtica perquè el procés d'inscripció per a la sol·licitud i les proves s'ha de fer de forma telemàtica. En alguns casos encara es poden presentar peticions de forma presencial fins al 30 de juny del 2017 però hi ha alguns registres civils, com el de Girona, que ja no es permet. A més a més, les proves no estan adaptades per a persones amb limitacions formatives, com podrien ser analfabetes, o amb un nivell acadèmic baix, fet que vulnera els principis constitucionals d'igualtat i no discriminació.

El no reconeixement de les llengües oficials de l'Estat com el català és un altre dels greuges que han denunciat les entitats tot recordant que és un factor a tenir en compte quan es vol avaluar el nivell d'integració. Tampoc es convaliden les proves de llengua que fins ara han fet centres públics de la Generalitat (Escola Oficial d'Idiomes, Universitats o Centre de Formació d'Adults). I no només això, sinó que tampoc exonera d'aquestes proves les persones que han aprovat l'ESO o que hagin estudiat a la universitat, unes titulacions que les entitats entenen que implícitament contenen els coneixements requerits ara.

Les proves només es poden fer a centres examinadors que tinguin un conveni amb l'Institut Cervantes. En el cas de Girona, només n'hi ha un en tota la demarcació, a Lloret de Mar, per poder fer la prova de llengua. Per fer l'altra examen, els interessats han de desplaçar-se fins a Barcelona o a altres punts del territori amb el cost econòmic que això comporta. Denuncien que no s'hagi tingut en compte la xarxa de centres que hi ha a tot el territori per poder fer aquests exàmens.

Els que ja havien tramitat la cita prèvia, al punt zero
Un dels col·lectius perjudicats és el d'aquells que ja havien tramitat la cita prèvia –s'havien donat amb més de 2 anys d'antelació- i que amb l'entrada en vigor del nou marc legal han vist que han de començar de zero, tot i els diners i el temps que ja havien destinat en la tramitació prèvia. Això es podria haver evitat, segons les entitats, si la llei hagués previst un període de transició.

L'actual sistema, doncs, el que fa és "dividir entre ciutadans de primera i de segona", subratllava aquest dilluns Mònica Caldas, responsable del programa de suport jurídic de Càritas de Girona. A la pregunta de qui podria aconseguir la nacionalitat, responia amb contundència: "Gent amb una bona situació econòmica, amb formació i amb domini de la informàtica". Les entitats no tenen xifres dels afectats però asseguren que el nombre és gran perquè la normativa discrimina al seu entendre a molts nivells. Cada any unes 150.000 persones demanen la nacionalitat espanyola per residència a nivell estatal, dels quals un 31% viuen a Catalunya.

A nivell competencial, les entitats recorden que l'acollida i integració dels nouvinguts correspon a la Generalitat, segons l'article 130 de l'Estatut d'Autonomia, que s'exerceix a través dels ens locals. En aquest sentit, lamenten que la normativa no hagi agafat la base de la Llei d'Acollida aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 2010 que inclou, entre altres coses, formació gratuïta en temes de la llengua i coneixement de l'entorn.

Una manifestació, primer acta de protesta
Les més de 150 entitats gironines tenen previst iniciar una campanya per buscar suports a nivell local. Ja han redactat una moció perquè els ajuntaments gironins l'aprovin en els seus plens –està previst que es debati a Salt el 20 de juny i a Girona el juliol-. En el text, es demana la modificació de la Llei 15/2015 i la derogació del seu reglament. Aquest divendres també es reuniran amb representants de partits polítics per exposar-los els greuges.

El primer acte públic serà aquest dissabte a Girona, amb una manifestació que començarà a les 11 del matí a la plaça del Vi i acabarà al Registre Civil.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema