Denuncien discriminació en l'accés a la nacionalitat

Més de 150 entitats es manifestaran dissabte a Girona per reclamar que es modifiqui el decret que ho regula

08.06.2016 | 07:18
Diferents representants de les entitats giroinines, ahir en roda de premsa.

Més de 150 entitats i associacions de persones d'origen estranger a les comarques gironines denuncien que el procediment per accedir a la nacionalitat espanyola per residència és discriminatori, especialment per als més desfavorits. El nou procediment per accedir a la nacionalitat per residència, que va entrar en vigor a finals de l'any passat, es basa en les dues proves -una de coneixements constitucionals i socioculturals d'Espanya i un diploma de llengua- que abans no existien i que ha comportat una situació de "vulnerabilitat i indefensió" a diferents nivells, segons van denunciar ahir les entitats gironines, entre les quals hi ha la Coordinadora d'ONG Solidàries de Comarques Gironines i Alt Maresme, la Taula d'Entitats de Suport a Immigrants o l'Espai Antiracista de Girona.

Consideren que aquest nou marc legal ofereix una visió "simplista" i "estàtica" del concepte d'integració perquè es basa en uns coneixements molt concrets que no tenen en compte tot el procés d'integració com a ciutadà que és molt més ampli.

La pitjor part se l'emporten aquelles persones més desfavorides perquè es requereix un nivell adquisitiu suficient com per poder destinar entre 185 i 309 euros en funció del país d'origen del sol·licitant en la tramitació que abans era gratuïta. Si es fa un curs de preparació per a la prova de llengua la despesa pot superar els 400 euros.

També requereix coneixements d'informàtica perquè el procés d'inscripció només es pot fer per Internet. En alguns casos encara es poden presentar peticions de forma presencial fins al 30 de juny del 2017 però hi ha alguns registres civils, com el de Girona, que ja no es permet. A més, les proves no estan adaptades per a persones amb limitacions formatives, com les analfabetes o amb un nivell acadèmic baix.

El no reconeixement de les llengües oficials de l'Estat com el català és un altre dels greuges que han denunciat les entitats tot recordant que és un factor a tenir en compte quan es vol avaluar el nivell d'integració. Tampoc es convaliden les proves de llengua fetes en centres públics de la Generalitat (Escola Oficial d'Idiomes, Universitats o Centre de Formació d'Adults). Tampoc exonera d'aquestes proves les persones que han aprovat l'ESO o que hagin estudiat a la universitat, unes titulacions que les entitats entenen que implícitament contenen els coneixements requerits ara.

Les proves només es poden fer a centres examinadors que tinguin un conveni amb l'Institut Cervantes. En el cas de Girona, només n'hi ha un en tota la demarcació, a Lloret de Mar, per poder fer la prova de llengua. Per fer l'altre examen, els interessats han de desplaçar-se fins a Barcelona o a altres punts del territori.

Un dels col·lectius perjudicats és el d'aquells que ja havien tramitat la cita prèvia -s'havien donat amb més de 2 anys d'antelació- i que amb l'entrada en vigor del nou marc legal han vist que han de començar de zero, tot i els diners i el temps que ja havien destinat en la tramitació. Es podria haver evitat, segons les entitats, si s'hagués previst un període de transició.

L'actual sistema, doncs, el que fa és "dividir entre ciutadans de primera i de segona", subratllava ahir Mònica Caldas, responsable del programa de suport jurídic de Càritas de Girona. A la pregunta de qui podria aconseguir la nacionalitat, responia amb contundència: "gent amb una bona situació econòmica, amb formació i amb domini de la informàtica". I recordava que el sistema que hi havia abans tampoc era perfecte, perquè les entrevistes que es feien als registres civils no responien a uns criteris homogenis però assegura que amb l'actual "el mal és encara major".

A nivell competencial, les entitats recorden que l'acollida i integració dels nouvinguts correspon a la Generalitat, segons l'Estatut, que s'exerceix a través dels ens locals. En aquest sentit, lamenten que la normativa no hagi agafat la base de la Llei d'Acollida aprovada pel Parlament l'any 2010 que inclou, entre altres coses, formació gratuïta en temes de la llengua i coneixement de l'entorn.

Manifestació dissabte

Les més de 150 entitats gironines tenen previst iniciar una campanya per buscar suports a nivell local. Ja han redactat una moció perquè els ajuntaments gironins l'aprovin en els seus plens -està previst que es debati a Salt el 20 de juny i a Girona el juliol-. En el text, es demana la modificació de la Llei 15/2015 i la derogació del reglament. Divendres també es reuniran amb representants de partits polítics. El primer acte públic serà aquest dissabte a Girona, amb una manifestació que començarà a les 11 a la plaça del Vi i acabarà al Registre Civil.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema