La Fiscalia ha incoat diligències prèvies i ha derivat al Jutjat d'Instrucció número 2 de Figueres la investigació de desenes de pagaments irregulars i injustificats que des del 2014 fins al 2015 hauria ordenat l'aleshores president de la Fundació Privada Maria Pagès, vinculada a Càritas, Jordi Rotllan. La demanda la va presentar la mateixa Fundació. Rotllan, que també presidia Càritas i que es troba en qualitat d'investigat, va acudir als jutjats sota citació a l'abril i es va acollir al dret de no declarar. També ha declinat fer declaracions a Diari de Girona, que ahir va avançar en exclusiva la notícia a l'edició web. En total, s'han comptabilitzat 10.033 euros no justificats del quals 5.883 es van abonar en setze transferències a un compte corrent de Barcelona. La xifra, però, es podria veure incrementada després del tancament dels comptes d'aquest any tot i que, de moment, no han transcendit les quantitats que s'estarien analitzant.

La Fundació es va crear entre el 2007 i el 2008 amb l'objectiu de gestionar la fortuna valorada en un milió d'euros que la figuerenca Maria Pagès va llegar a l'Església. D'aquesta manera, la gestió dels diners que mensualment s'ingressen en concepte de gestió del patrimoni heretat es destinaven a parts iguals entre la Fundació Vicenç de Paül, que fa tasques socials, i la nova fundació, vinculada estatutàriament a Càritas de Figueres, que havia de destinar aquests diners a "ajudar els pobres de Figueres". La presidència la va assumir l'aleshores president de Càritas, Jordi Rotllan, tal preveuen els estatuts. I així va ser fins al juliol de l'any passat quan, acabat el mandat establert de vuit anys, va abandonar el càrrec i va passar a ocupar el seu lloc l'empresari i exalcalde de Figueres Marià Lorca. En el marc d'aquest relleu es va localitzar documentació on constaven les transferències realitzades. Tal com consta a la denúncia a la qual ha tingut accés aquest diari, el 19 de febrer de 2014, el Patronat de la Fundació -sota la direcció de Rotllan- va acordar destinar una partida de 12.000 euros a ajudes directes a usuaris derivats per Càritas Figueres. Es va establir, a més, que l'ajut a les persones necessitades no durés més de sis mesos i que no superés en cap cas els 500 euros al mes per usuari en cas que les rebessin durant més d'un mes ni els 800, per als que tinguessin un sol pagament. Segons les dades que consten a la documentació que es va lliurar a la Fiscalia, les primeres transferències es van començar a fer el 28 de febrer. Les tres primeres van ser precisament pel número de compte barceloní que va encendre totes els alarmes en el si de la Fundació. Dos -una al febrer i una el març- de 450 euros i un tercera al maig, per valor de 325.

A aquest beneficiari se li van fer setze transferències més fins al juliol de 2015, una d'elles per un import de 750 euros. En total, se li van abonar 5.883 euros dels poc més de 10.000 euros no justificats. D'aquests, dos es van fer en forma de xecs i hi ha quatre casos en què ni tan sols constaria el número de compte dels beneficiaris (dues de les quals ordenades un mateix dia per valor de 789 euros i 695 més). En la documentació recopilada sota el concepte "Concessió d'Ajut", s'indicava la data de la concessió així com la descripció del motiu i en tots els casos "les ajudes eren signades i ordenandes per l'expresident de la Fundació". "El que ha portat a sospitar de possibles irregularitats en la concessió dels ajuts és el fet que les descripcions dels casos dels usuaris (vegi's: "Usuari" al gràfic) són diferents en els documents mentre que el compte corrent beneficiat és el mateix en molts dels casos", afirmen. En aquest sentit, insisteixen que "ni en la redacció dels documents de "Concessió d'ajut" ni en cap fase de la seva gestió ha participat cap treballador social de Càritas Figueres, tot i que els documents estaven encapçalats amb el logotip de l'entitat social. Els tècnics de Càritas no han tingut coneixement, intervenció o informació de cap mena sobre les ajudes concedides per la Fundació.

Segons la Fundació, se li va preguntar a Rotllan per aquests imports i en especial per aquestes transferències a Barcelona tenint en compte que els ajuts, tal i com havia deixat en testament la benefactora, només podien abonar-se a persones necessitades de la capital altempordanesa. Malgrat això, l'investigat no hauria donat explicacions "aclaridores" i, davant de la situació, es va decidir portar el cas a Fiscalia de Figueres. La demanda es va presentar el passat 3 de novembre i va ser aquest abril quan es va citar l'actual president de la Fundació a ratificar-la. Aquell mateix dia, el jutjat encarregat d'investigar el cas a instàncies de Fiscalia va citar a declarar Rotllan en qualitat d'investigat per aquest fets, però es va acollir al seu dret de no declarar.

Canvis a la botiga de roba

Els dubtes sobre la gestió no acaben aquí i les fonts consultades assenyalen que la xifra -i, per tant, la demanda- podria veure's ampliada amb noves dades que estan essent analitzades en el marc del tancament de comptes de 2015. A més, Càritas ha decidit canviar el sistema de gestió de la botiga de roba perquè, tot i que no es podria demostrar i no hi ha cap prova ni indici clar, des que Rotllan va deixar l'entitat els ingressos haurien variat de forma més que evident, arribant a multiplicar els números. Aquesta dada, però, no s'ha inclòs a la demanda ni ha estat confirmada per l'entitat. En aquest sentit, l'actual president ha volgut deixar clar que la voluntat de transparència és "clara", que aquesta entitat funcionava de forma independent al funcionament de Càritas i que "l'entitat fa controls i és auditada anualment". Amb tot destaquen que es tracta d'un cas aïllat que "res té a veure amb la vocació social i de voluntariat de Càritas".

Fa mesos que planen rumors al voltant de l'expresident de l'entitat que, al seu torn, també ho va ser de la Fundació Comerç Ciutadà i durant deu anys de Comerç Figueres. L'estiu passat va deixar Càritas gairebé per la porta del darrere i el mateix va fer amb l'associació de comerciants. Es va fer oficial el març passat en assamblea, amb el relleu de Lluís de Anguera, però a la ?pràctica feia mesos que no apareixia en actes públics i delegava en el gerent.