En aquestes alçades del segle, l'arquetip del ni-ni resulta summament familiar però segueix sense estar acceptat socialment. La vagància encara no té recompensa i per aquest motiu hi ha diverses Audiències Provincials, entre les quals la de Girona, que han dictaminat via sentència judicial que els fills ganduls majors d'edat que ni estudien ni treballen ni pretenen fer una o altra cosa en un futur proper tinguin dret a rebre una pensió d'aliments. Perquè la indolència d'un ni-ni acaba sent un insult si a sobre els pares han de mantenir l'estil de vida d'un ésser improductiu. El càstig judicial que ara rep aquesta actitud indolent solament és una adaptació als temps d'una cosa tan arcaica com el proverbi del Tanaj hebreu: "el mandrós no llaura a causa de l'hivern; demanarà, doncs, durant la sega, i no trobarà".

Si s'analitza l'assumpte en termes jurídics salta a la vista que l'excessiva protecció de la qual gaudien fins al moment els fills majors d'edat apoltronats era un clar abús de dret per part d'aquests respecte dels seus pares. Estem parlant de joves d'entre 19 i 24 anys!, almenys pel que fa a les últimes resolucions dictades per les Audiències de Girona, Pontevedra, Sevilla, Màlaga i Múrcia. Com bé descriu l'Associació Espanyola d'Advocats de Família, es tracta de "persones dependents econòmicament que, amb el seu comportament, eludeixen i obvien qualsevol tipus de responsabilitat i deure, acomodant-se a la seguretat de saber-se proveïts de les seves necessitats per part dels seus progenitors".

Els advocats de família acullen amb satisfacció aquest tipus de resolucions que ajuden a desincentivar "un comportament irresponsable i egoista dels fills" en un moment en el qual les resolucions començaven a acordar altes contribucions als progenitors pel sustentament de fills que "fins i tot superen els 25 anys d'edat" perquè, a més, succeeix que les pensions alimentàries s'incrementen "d'una forma vertiginosa conforme la filla o fill s'apropa a la vintena".

La llei obliga els tutors d'assistir els seus fills en concepte d'aliments, sustentament, habitació, roba, assistència mèdica, educació i instrucció mentre aquests són menors d'edat. Encara que aquesta ajuda l'han de prolongar quan compleixen els 18 anys i no han acabat la seva formació, sempre que això últim sigui per causes no imputables als joves. Part de la justificació de la sentència dictada per l'Audiència Provincial de Girona es recolza en això últim, perquè el jove de 19 anys al que fa referència es va negar a estudiar quan tenia obligació de fer-ho -entre els 14 i els 15 anys- i "ni treballa, ni ha treballat, ni ha après cap ofici ni, en suma, s'ha interessat per buscar cap tipus d'ocupació".

Justícia contra els ni-ni

Aquest tipus de sentències tenen en la doctrina del Tribunal Suprem la seva font per ser inqüestionades doncs l'Alt Tribunal va obrir la veda quan va ordenar la retirada de la pensió d'aliments a un ni-ni major d'edat que "des dels 16 anys va deixar d'estudiar, i durant sis anys només havia treballat 17 dies, de forma que durant aquest temps ni ha treballat, ni ha estudiat". Encara que la situació podria arribar a ser revocable si el fill dropo canviés d'actitud.

El cas resolt a l'Audiència Provincial de Girona fa referència a un pare que va apel·lar la decisió del Jutjat de Primera Instància número 1 de Santa Coloma de Farners de reduir-li a 70 euros la pensió d'aliments al seu fill major d'edat. El pare va demanar la supressió absoluta d'aquesta perquè el fill "no ha finalitzat els seus estudis per desídia i per manca d'esforç" i durant els últims anys "ha realitzat diverses feines amb les quals s'ha anat pagant les seves necessitats i si no té feina és també per la seva falta d'interès".

"Els arguments del recurrent no poden més que ser compartits", destaca el fonament primer de la sentència dictaminada per la secció primera de l'Audiència Provincial de Girona. "No pot pretendre's que se segueixin prestant aliments al fill major d'edat per raó dels seus estudis, doncs si no els ha finalitzat clarament és a ell imputable, com ell mateix va reconèixer en acte de judici". Tampoc cola que el jove presenti una preinscripció en un institut perquè això "no altera la deixadesa i desídia que ha tingut des que als 16 anys va finalitzar l'ensenyança obligatòria, sent més que dubtós que si en quatre anys no va ser capaç d'aprovar quatre assignatures, ara pretengui fer un cicle de formació professional".

El tribunal no s'afligeix pel fet que el fill major no tingui independència econòmica perquè si no la té "és per causa a ell imputable, que ni ha volgut treballar, o ho ha fet mínimament, ni ha volgut formar-se adequadament per accedir a una feina. No consta ni tan sols com a demandant de feina en organismes oficials. Simplement, ha realitzat treballs esporàdics per poder satisfer els seus capricis, sense ajudar en res a la seva mare", exposa el tribunal.

Sentències d'aquest estil poden posar la cultura ni-ni al límit de l'extinció perquè si els tribunals segueixen endavant amb la seva OPA hostil contra el finançament dels ganduls, aquests hauran de buscar-se les garrofes perquè els pares estaran protegits jurídicament per desentendre's de la seva manutenció. El tema dels ni-ni ha travessat les fronteres i diaris com The Guardian se n'han fet ressó a partir del cas de l'Audiència Provincial de Girona. Això sí, van haver de crear una fitxa explicativa per als seus lectors -vegin peça adjunta, publicada el 6 de juny.