Els estudiants mostren la seva indignació per l'examen d'Economia a la selectivitat

"Hi havia preguntes que estaven fetes amb mala idea", va indicar la jove, que va explicar que un dels exercicis, que tractava sobre una empresa de transport de mercaderies, donava un resultat negatiu, una possibilitat que tampoc s'havia estudiat. Els comentaris a Twitter sobre la dificultat de l'examen d'Economia de l'empresa tampoc es van fer esperar, i alguns joves van mostrar el seu malestar i indignació fins i tot amb GIF (vídeos curts) al·lusius a la matèria i al seu contingut. Així, JoseAJ tuitejava: "És que no pot ser que tenint un 9 en Eco, suspengui l'examen de sele. Tràgic", mentre que E U D expressa la seva "indignació màxima per l'examen d'economia" i Eli ironitzava: "Bonic examen d'economia". Fins i tot un grup va iniciar una recollida de firmes a través de la plataforma Change.org per fer arribar la indignació al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Ahir a la tarda la petició ja portava més de 7.000 signatures.

La indignació també es va deixar veure en alguns professors, que es van desfogar per Twitter: "com a professora d'economia estic indignada. Què guanyem "fastidiant" el futur dels alumnes? Porten treballant dos anys!", va piular una docent.

L'examen de castellà

Per altra banda, els termes "paronímia" i "homonímia" van marcar ahir l'examen de Llengua castellana i literatura, el primer dels que es van fer ahir de les proves d'accés a la universitat (PAU). Aquesta qüestió es va plantejar als alumnes a la part comuna de l'examen de Llengua castellana i literatura, en l'apartat de reflexió lingüística, i valia tres punts.

Els estudiants havien d'explicar, en un màxim de quaranta paraules, la diferència entre els dos termes i aportar exemples de cadascun. La "paronímia" és una relació semàntica que consisteix en dues (o més) paraules semblants en el so, però que s'escriuen de forma diferent i tenen significats diferents, com per exemple adaptar i adoptar, espècia i espècieactitud i aptitud. L'"homonímia" és la qualitat de dues paraules, de diferent origen i significat per evolució històrica, que tenen la mateixa pronunciació i la mateixa escriptura, com vino (beguda) i vino (de venir); banc (seient) i banc (entitat) i nada (verb nedar) i nada (res).

El malestar per aquesta qüestió es va començar ja a notar a Twitter, on alguns estudiants van insultar les dues paraules, altres s'ho prenien a broma i alguns les relacionaven amb la "catàfora", una paraula que es va convertir en l'"estrella", per la seva dificultat, de la prova de selectivitat de Llengua castellana del passat 2015. L'examen de castellà també va incloure, en la seva opció A, un text d'un dels relats del llibre El fin, de l'escriptora Soledad Puértolas, i un altre, en l'opció B, un pròleg que el difunt Gabriel García Márquez va escriure per a Clave: Diccionario de uso del español actual el 1996.

L'examen de Llengua catalana i literatura tenia dos textos opcionals, el primer dels quals (opció A) era de l'escriptora Maria Aurèlia Capmany i el seu llibre La pluja als vidres, mentre l'opció B era una adaptació realitzada a partir del text d'Enric Bou Temps i memòria: Camí de sirga i Les veus del Pamano, que tractava sobre la memòria històrica. A la prova de Llengua catalana i literatura, els estudiants havien de realitzar l'anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes i completar oracions amb la forma correcta dels verbs o adjectius adequats que es facilitaven. Uns exemples d'oracions que havien de completar amb la forma adequada entre parèntesi són: "Com que plovia tant, és van... (recer) en una cova" o "El guisat és al foc, s'està... (coure)". També ha resultat difícil l'apartat de trobar sinònims de paraules com excel·lir, clenxinatresclosit, han considerat els estudiants. Si la prova de Llengua catalana i literatura va ser complicada, segons els estudiants, encara ho va ser més la d'aptitud personal (PAP) que van haver de realitzar els alumnes que opten a cursar un Grau d'Educació infantil i primària a les universitats catalanes.

Jornada sense incidents

A la demarcació de Girona el primer dia va començar amb plena normalitat. Dels 2.888 alumnes inscrits a la convocatòria d'enguany només hi van haver 11 absències. D'aquests, sis eren estudiants que es presentaven per lliure mentre que els altres cinc provenien de centres. La xifra global d'inscrits és molt similar a l'any passat que van ser 2.898. Segons va explicar el coordinador de les proves a Girona, Pepus Daunis, la jornada va transcórrer sense incidències, "tret d'algunes noies que es van marejar perquè no havien menjat i estaven nervioses, però que van poder continuar amb l'examen sense problemes".

Enguany hi ha un total de 13 tribunals. Una de les novetats és que els estudiants amb dislèxia (13) s'examinen amb un tribunal ordinari específic en una aula del Campus de Montilivi de Girona evitant així que s'hagin de desplaçar fins a Barcelona com havia passat altres anys. Els nervis i les repassades d'última hora van tornar a estar presents un any més als diferents centres de la Universitat de Girona. Dels 2.888 inscrits, 2.239 es van examinar als tribunals de la universitat a Girona, 245 a Olot (Institut Montsacopa), 404 a Figueres (Institut Alexandre Deulofeu i Institut Cendrassos) i 17 de l'Institut Obert de Catalunya (IOC) que ho van fer als centres de la UdG. En total hi ha 13 tribunals, la mateixa xifra que l'any passat. Una de les novetats és que els estudiants amb dislèxia (un total de 13) ja no s'han hagut de desplaçar fins a Barcelona per fer les proves i ho van poder fer a l'Edifici Aulari Comú de Montilivi.

Pel que fa als desplaçaments, no es va constatar cap incidència per culpa de la vaga de maquinistes de Renfe. Segons va explicar Daunis, "els estudiants no se la juguen i vénen amb cotxes particulars o amb els autocars que s'organitzen des dels mateixos centres".