Torramadé: «I ara què? Això com es recupera?»

L'expresident de la Diputació de Girona assegura que va viure «gairebé un setge» i demana reflexionar sobre els límits del dret a la informació

15.06.2016 | 10:07

"I ara què? Això com es recupera?", aquesta és la pregunta que es fa l'expresident de la Diputació de Girona i exalcalde de Salt, Jaume Torramadé, ara que la denúncia que li va interposar l'exassessora d'UDC ha acabat amb una sentència absolutòria. Durant els tres anys i mig que ha durat el procediment judicial, Torramadé no ha volgut fer declaracions però ha decidit trencar el silenci per explicar les "conseqüències a nivell personal" que ha tingut l'afer i reflexionar sobre els límits del dret a la informació.

"Els mitjans tenen dret a donar notícies, sobretot les que afecten a personatges públics, però a vegades m'ha semblat que hi havia alguna cosa més, que hi havia gairebé un setge i això no trobo que sigui ètic perquè al final, quan tot acaba, què?", es pregunta Torramadé. En declaracions a l'ACN, l'expresident afirma que aquests anys han estat "molt durs" i els ha viscut amb "sensació d'impotència, a vegades fins i tot de ràbia".

"El primer que se'm va ocórrer quan vaig rebre la sentència va ser: I ara què? Amb tot el que s'ha dit, el mal que s'ha intentat fer, ara què? Com es recupera? Com es torna", ha detallat l'expresident de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé. La denúncia que li va interposar fa tres anys i mig l'exassessora Minerva Amador per abusos sexuals ha acabat en absolució. Sense entrar a valorar el cas, perquè entén que "ja ho ha fet la jutgessa abastament", Torramadé sí que vol reflexionar sobre com ha viscut tot el procés i sobre el paper que han jugat els mitjans de comunicació.

"Després d'aquests tres anys i mig, em pregunto si realment tot el que es publicava era aquella cosa objectiva que l'opinió pública té dret a saber o hi havia més coses, que era tractar de fer mal", exposa Torramadé que creu que, en alguns moments i en alguns mitjans, es va arrabassar el dret a la informació. "No estic parlant des d'un punt de vista polític ni professional, parlo des d'un punt de vista personal perquè, ara que ha acabat tot, què?", es pregunta Torramadé.

L'expresident ha assegurat que aquests tres anys i mig han estat "molt durs". "I això que jo he tingut molta sort perquè la meva família m'ha donat suport sempre i també hi ha hagut molta gent que m'ha recolzat i a qui estic profundament agraït", ha afegit Torramadé. Tot i això, descriu tot el que significat el cas com "una allau brutal que t'aixafa".

"El que vull transmetre és el que jo sentia i pensava durant aquest temps. És una sensació d'impotència, a vegades fins i tot de ràbia, tens la sensació d'anar pel carrer i que tothom t'està mirant", ha detallat Jaume Torramadé que demana tant als mitjans de comunicació com a l'opinió pública respecte per la presumpció d'innocència. "S'hauria de tenir una mica de cura i pensar que potser aquella persona no és culpable perquè tot el que s'ha dit, insinuat i tergiversat no s'arregla", ressalta l'expresident.

Torramadé espera que el seu cas, que ha acabat en absolució, pugui servir per tenir més cura amb allò que es publica en un futur. "Quan dius coses que afecten a persones, llances una pedra que no saps quines conseqüències tindrà i pots provocar molts problemes. I si, a més, el resultat es una absolució, pots haver causat un mal irreparable, jo he tingut la immensa sort que la meva família m'ha acompanyat en tot moments però, i si no ho fa? I si no ho hagués fet?", ha qüestionat.

Allibera però no compensa

Torramadé ha afirmat, en declaracions a l'ACN, que la sentència absolutòria "allibera" però "no compensa en absolut". "Allibera perquè tens una càrrega a sobre, tens algú que t'acusa d'alguna cosa i tot això et desperta a les nits, no et deixa concentrar en altres qüestions i t'afecta al dia a dia", ha relatat l'expresident. Un cop això ha acabat, ha explicat que sent "alliberament" sobretot per a la família i les persones properes.

Les conseqüències de les denúncies creuades amb l'exassessora va forçar Torramadé a deixar la presidència de la Diputació de Girona, tot i que va mantenir l'acta de diputat i també va continuar sent l'alcalde de Salt. "És clar que em vaig plantejar deixar-ho tot, però vaig decidir no fer-ho perquè no volia renunciar-hi per una cosa que no era certa", ha explicat.

Tot i això, assegura que s'ha sentit "força oblidat" tant pel seu partit (UDC) com per la coalició amb qui governava a la Diputació (CiU). "Suposo que hi havia algú a qui no li acabava de fer el pes la posició que ocupava i va decidir que era un bon moment perquè jo no hi fos", opina l'expresident que afegeix que "aquestes coses saben greu, trobes a faltar suports en el moment que sí que han aparegut ara, quan hi ha hagut la sentència. "Ara diuen que ells ja ho sabien, que enhorabona, sí, però en algun moment de tot el procés podies haver dit alguna cosa, la veritat", lamenta.

Per contra, dins l'equip de govern d'aleshores a Salt –la majoria dels regidors eren al polèmic sopar d'inici de campanya- assegura que mai "hi ha hagut fissures". "No només això, sinó que tothom que hi havia ha explicat el mateix, hi ha persones molt especials que m'han fet costat en els moments més durs, i aquestes persones les portes a dins de veritat", ha exposat l'exalcalde.

Després de l'absolució, Torramadé ha decidit retirar l'acusació per coaccions contra Minerva Amador, tal i com va avançar Diari de Girona. Assegura que és un decisió personal i familiar que busca girar pàgina definitivament d'aquest episodi que ha durat tres anys i mig.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema