Dissabte passat em vaig aixecar amb el bon regust del vespre anterior pel míting de campanya a Figueres, amb la presència del candidat Quico Homs i el president Puigdemont i, ben aviat, vaig rebre un whatsapp d'un company alcalde, el primer d'uns quants que vaig anar rebent durant tot el dia, que em deia: «Què t'ha passat amb en Lòpez de Lerma?» Vaig mirar el telèfon, vaig llegir el missatge diverses vegades, i em vaig parar a pensar: «Lòpez de Lerma? Què m'ha passat? Res, res de res». «Per què?», li vaig preguntar. «Perquè escriu un article al Diari de Girona on desbarra fort contra tu». «I què diu l'article?». Me'l va enviar i el vaig poder llegir.

Llegeixo: sota un títol impactant «Callada, alcaldessa de Figueres, estaria millor» engloba un poti-poti argumental que barreja des de la independència fins a les dutxes de l'estadi de Vilatenim, passant per les denúncies del PP a l'oficina antifrau, la problemàtica d'un agent discapacitat, etc., etc., tot plegat cobert d'una capa de ràbia, ressentiment i demagògia mai vista vers la meva persona.

I penso: «I aquest senyor de què em coneix? I com pot parlar de Figueres amb aquestes ínfules de detall si ni hi ha nascut, ni hi ha viscut, ni hi viu?». Tot ?se?guit, intento recordar de què conec el Sr. Lòpez de Lerma i només em ve al cap una etapa, fa mes de vuit anys, en què tots dos érem professors associats de l'àrea de Dret públic de la Universitat de Girona, durant la qual no vàrem intercanviar més que algun bona tarda. I també em ve al cap un moment en què, fa més o menys quatre anys, essent jo tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Figueres i alcalde Santi Vila, el Sr. Lòpez de Lerma va contactar amb mi per oferir-me de forma reiterada i insistent els serveis del despatx d'advocats que representa a Girona, i que no vam contractar perquè l'Ajuntament no en tenia cap necessitat .

Per tant, amb aquests antecedents, com pot algú fer un atac personal, descarnat i gratuït, a una alcaldessa al despatx de la qual no ha estat mai? Com vol fer callar l'alcaldessa (o qualsevol persona) d'una ciutat que desconeix?

Per qui parla, Sr. Lòpez de Lerma? Quins interessos obscurs defensa?

Veig que signa l'article com a advocat i com a vicepresident del Congrés dels Diputats. Què l'empeny, després d'haver estat 25 anys vicepresident quart al Congrés de Diputats, a passar de l'alta política a la política de claveguera?

M'entristeix veure que, malgrat els avenços democràtics dels últims quaranta anys, encara queden persones amb els tics propis d'un autoritarisme predemocràtic i d'un paternalisme antic: «calla nena, que molestes. A qui molesto? Qui vol que calli?»

Per sort, els temps han canviat i la política en general, i encara més la política municipal, ja no és monopoli d'uns quants.

Per tot plegat, Sr. Lòpez de Lerma, m'inspira un profund sentiment de tristesa. No sóc digna mereixedora del seu preuat temps d'exvicepresident del Congrés i advocat de gran i immens prestigi, ni digna destinatària del ressentiment d'una persona que, sota una pàtina d'intel·lectualitat, amaga una profunda mesquinesa moral.