La Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona va aprovar aquest dimecres un canvi en el planejament urbanístic de Blanes per regularitzar els càmpings situats al delta del riu Tordera.
Atès que el nou POUM encara s'està treballant, el consistori ha decidit modificar el vigent per abordar la situació més ràpidament. La Comissió va emetre un informe favorable a l'avanç d'aquesta modificació del POUM. El canvi afectarà els càmpings el Pinar, Bella Terra, Roca i Blanc, situats a la plana del riu Tordera. També abastarà altres establiments que estan fora d'aquest àmbit, com els càmpings la Masia, Sol i Mar, Cavall de Mar i Blanes. La proposta del municipi és canviar la qualificació dels sòls on es troben tots aquests càmpings de manera que l'activitat quedi regularitzada.
Per fer-ho, s'acull a la modificació del Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC). El PDUSC és l'instrument de planejament que protegeix el litoral català de la urbanització, però el 2014 es va introduir un canvi per fer compatible aquesta protecció amb el manteniment de les activitats turístiques preexistents, com ara els càmpings.
El manteniment és possible si el planejament de cada municipi així ho decideix. Un dels canvis més importants és que els sis sectors residencials que es preveien en aquests dos àmbits només tiraran endavant si hi ha necessitat de nous habitatges. Sinó, seran sòl no urbanitzable.
Més de 3.000 caps de bestiar
La comissió d'Urbanisme també va donar llum verd als tràmits per ampliar la granja Vidal de Peralada. El subdirector de l'organisme, Camil Cofan, va explicar que han decidit aprovar la sol·licitud «perquè sabem que posteriorment es farà una declaració d'impacte ambiental que serà la que determinarà les condicions per a l'ampliació». Aquesta sol·licitud consisteix en la construcció d'una nova nau per encabir-hi 600 porcs. Actualment l'explotació en té 2.500.
En canvi, la comissió va decidir aturar provisionalment la sol·licitud per fer una granja avícola de 35.100 pollastres d'engreix a Foixà. Urbanisme considera que encara falta un informe d'Agricultura que determini la viabilitat de l'explotació, projectada en sòl vulnerable.
Pla especial a Peratallada
D'altra banda, la comissió també va aprovar l'entrada en vigor del Pla especial urbanístic del conjunt històric de Peratallada, un nucli de Forallac. El pla fixa els graus de protecció i els criteris que regiran les intervencions arquitectòniques al conjunt. Peratallada està documentat com a topònim des del segle X, mentre que el seu castell apareix per primer cop per escrit al 1065.
Tot i que el seu origen és incert, la vila ja existia a l'alta edat mitjana, no ha estat mai deshabitada i actualment conserva tant el traçat sinuós dels carrers com nombrosos elements de l'època. El 1975 es va declarar bé cultural d'interès nacional (BCIN) el nucli històric, el castell i les muralles dels segles XII-XIII, mentre que l'església de Sant Esteve es considera bé cultural d'interès local (BCIL).
El Pla especial incorpora 107 fitxes dels elements catalogats i detalla el tipus d'intervenció arquitectònica que es pot dur a terme a cadascun, segons la protecció que tingui assignada. Així, es distingeixen els següents graus: protecció integral, protecció tipològica (parets, voltes), protecció d'elements destacats (finestres, etc.), protecció ambiental (cases gairebé noves) i adequació ambiental. Colors i materials, regulats El document identifica també les tipologies constructives característiques de Peratallada i fixa els colors i el tipus de materials que s'hauran d'emprar en possibles intervencions o en les noves construccions.
La comissió d'Urbanisme de Girona ja havia aprovat definitivament el pla el gener del 2015, però va demanar a l'Ajuntament que incorporés una sèrie de prescripcions perquè pogués entrar en vigor. Una vegada el consistori ha aprovat un text refós que inclou els requisits demanats per la Comissió, el pla es pot considerar vigent.
