L'expatriació voluntària d'en Patxot

27.06.2016 | 06:35
Una imatge de la mostra sobre Patxot que li va dedicar l´ICE.

«Quan parla dels "mals tractes guixolencs" no es refereix només al comportament de les autoritats locals franquistes»

No fa pas gaire temps que l'Institut d'Estudis Catalans va homenatjar un dels seus més preuats fundadors, en Rafel Patxot i Jubert, guixolenc, amb motiu del 50è aniversari del seu traspàs. L'ICE va muntar una exposició itinerant sobre la seva vida i la seva gran obra com a mecenes que, arribada a la nostra província, no va ser inaugurada a Sant Feliu de Guíxols sinó a Girona. Vàrem ser molts els guixolencs que ens va doldre ser-ne gregaris. No hi havia més explicació que la part final d'una carta que adreçà a Josep Irla, president del Parlament de Catalunya, també fill de la ciutat de l'Agustí Calvet, Gaziel, on parlava dels «mals tractes guixolencs».

Si la història sempre l'escriu el bàndol vencedor, i, en aquest cas, vencedor era el general Franco i els seus seguidors, la història també es reescriu i es reinterpreta pel bàndol perdedor que, en aquest nostre petit país, ho ha estat els que varen veure morir el dictador en el seu llit i, ara, ben recentment i de manera molt més punyents, els fills d'aquells que es creuen hereus d'un esperit de revenja que mai no existí a casa. Res a veure amb la concòrdia, que motor fou d'una transició política cap a la democràcia considerada modèlica en molts països i en molts tractats de ciència política.

En el cas d'en Patxot, sembla voler-se reescriure la història i convertir-lo en un màrtir del franquisme. No és que no ho fos, doncs fou jutjat i condemnat pel seu catalanisme quan la depuració feixista, tot i trobar-se exiliat a Suïssa, però la seva «expatriació voluntària», com ell mateix la qualificà, es donà quan la guerra civil interna que Catalunya patí i de la qual molt poc se n'ha parlat per la senzilla raó que els d'ERC no en sortirien ben parats, doncs fou Lluís Companys i el seu govern regionalista els que varen armar a la CNT i a la FAI, greu error, per cometre assassinats a tort i a dret. Mai ningú no els ha exigit que demanessin disculpes i sol·licitessin perdó.

Quan Patxot parla dels «mals tractes guixolencs» no es refereix exclusivament al comportament de les autoritats local franquistes, com dic, sinó molt principalment a aquells que acabo de nomenar, els sindicalistes anarquistes i assassins.

Així, la gran vaga patida per la indústria tapera guixolenca una vegada esclatat el cop militar contra la II República, se saldà amb el no-cobrament del salari per part dels obrers que la seguiren.

No fou el cas d'en Patxot, fabricant de taps i home avançat en tot, una mena de rara avis entre l'empresariat d'aquells temps, doncs aquest sí que els va readmetre a tots i, a més, també els pagà els jornals que no havien fet.

Però per als de la CNT i la FAI això no fou un acte de noblesa progressista, sinó un signe de feblesa del burgés. Incendiaren la fàbrica i incautaren casa seva. Varen haver de sortir per cames de Sant Feliu de Guíxols camí de Barcelona, en qualitat de detinguts, doncs el conseller Ventura Gassol, poeta i amic, així ho va creure més adient per «creïble» als ulls dels anarquistes, i d'allí a un vaixell de la marina francesa atracat al port barceloní, que els va traslladar a França.

Mai més va tornar a Sant Feliu de Guíxols. La seva néta, Núria Delétra-Carreras i Patxot, parla de «comitès autònoms» que substituirien a les autoritats legals, no pas d'assassins, mot més escaient pels que tirotejaren l'avui Casa Patxot i principalment per l'escamot d'afusellament que va interrompre un sopar familiar tot apuntant a Rafel Patxot.

El mateix els va passar amb la Masia Mariona del Montseny, on una brigada de destrucció hi llençaria gasolina i hi calaria foc, després de matar tot el bestiar de la casa dels masovers, lloc on havien tancat les dones.

L'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, i el seu govern han rebut ara la gran senyera d'en Rafael Patxot que el president Irla va poder salvar de tropes amigues i enemigues.

També ha promogut que el ple municipal hagi reconegut de manera oficial el greuge que la corporació franquista va fer a Patxot i està fent passes per refer els ponts d'unió de la família amb la ciutat.

Em sembla molt bé, però no tant que es comenci la història dels Patxot l'any 1939 i postvictòria franquista. L'escarni, l'afusellament simulat i la confiscació del patrimoni porta data anterior i responsables en foren els de la CNT i la FAI, els seus comitè revolucionaris, que en assassins es convertirien.

Els «mals tractes guixolencs» de què parla Rafel Patxot a Josep Irla varen començar a donar-se anys abans. No falsegem la història.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema