Mor la Rosario dels somriures francs de la Fageda

De petita la seva mare la va abandonar a ella i un germà al bosc, la va trobar un taxista i van anar a parar a l'Hospici. Amb 22 anys va poder deixar el psiquiàtric per anar a la Cooperativa la Fageda, on va poder treballar i viure fins ara.

01.07.2016 | 07:04
Rosario va iniciar la vida al bosc · Diari de Girona

El seu rostre tenia un somrís permanent a la vida. La capacitat d'adaptació i d'evolució davant de grans dificultats li van procurar la simpatia i el reconeixement dels seus congèneres. Una atenció que la va portar a les cròniques i els articles dels diaris i al llibre La Fageda Història d'una bogeria. Es tracta de Rosario Forga (1945-2016) que avui s'acomiadarà de la societat que tan estimava a les 10 del matí, a l'església de Sant Pere Màrtir.

La Rosario -com la coneixien a la Fageda- va tenir una vida apacible en els darrers anys, segons expliquen, però un inici terrible. Quan era petita la van abandonar al bosc, amb un germà petit. No va saber dir mai el temps que va viure-hi, però si va explicar que havien menjat herba i que havien dormit amb l'aixopluc dels arbres. Un taxista els va trobar i els va dur a l'Hospital Santa Catalina d'on van anar a parar l'Hospici de Girona. Les monges van localitzar la mare, però es van haver de quedar a l'institució per a orfes. Pel que fos, la Rosario no es trobava bé i amb 22 anys va anar a parar al psiquiàtric de Salt, amb un diagnòstic de mala salut mental.

Va ser al psiquiàtric on es van adonar de la voluntat de treballar de la jove. Ajudava en tot i encara per procurar-se diners netejava cotxes amb sabó, aigua, draps i raspall. Se'n va adonar Cristóbal Colón (fundador de la Fageda) i el psiquiatre Josep Torrell. Colón i Torrell la van seleccionar per treure-la del psiquiàtric i externalitzar-la al Centre Especial de Treball de la Fageda.

La vida li va canviar. Vivia a les llars residencials -llavors al centre d'Olot- i de les 9 del matí a les 5 de la tarda treballava a la Fageda. Va ser quan el somriure permanent i l'actitud positiva va deixar petja entre els veïns i els companys de feina. Participava de les colònies organitzades per la Fageda i gràcies a una d'aquestes una dona la va reconèixer i li va propiciar una trobada amb el seu germà.

Ja jubilada va passar els darrers anys a la residència Els Cassés i al centre social de la Fageda. La mort li va venir per causa d'un ictus cerebral.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema