Quan en Joan Molina es refereix al risc d'exclusió social, sap de què parla. Com va passar amb milers de persones en aquest país, aquest veí de Sils treballava a la construcció i la crisi el va deixar sense feina i sense futur laboral. Amb 50 anys, aturat i sense ajuts, la seva situació personal es va anar deteriorant fins a entrar en una espiral negativa que el va abocar al carrer. No va tardar a constatar que es trobava davant d'un abisme del qual no podria sortir si no hi dedicava molta energia. I llavors va decidir caminar.

« A mi m'agradava l'esport, així que em vaig decidir posar un repte: anar fins a Santiago de Compostel·la a peu». Va triar el 10 de març de l'any passat per començar. «No per gust, sinó perquè era el dia que cobrava els 426 euros de l'INEM. Aquell dia em sentia tan content i ple de vida que vaig decidir iniciar la travessia amb el que tenia». A peu es va fer tota la península Ibèrica, de Lloret a Finisterre i, quan va tornar, va decidir aprofitar l'empenta per sortir del pou.

«Em vaig adonar que, quan pitjor estava, més ganes tenia d'ajudar l'altra gent». Així va decidir crear el Projecte Camina, una entitat sense ànim de lucre destinada a ajudar els joves en risc d'exclusió social a l'entorn de la seva població, Sils.

«El motiu era per mi engrescar la gent, sobretot aquella que està en risc d'exclusió social. Sé el que és estar-hi, i sé que el més important és que estiguin motivats, que "espavilin"».

I res millor que predicar amb l'exemple: el juny passat va fer una travessia a peu per les quatre capitals catalanes amb l'objectiu de recaptar diners contra el càncer.

Un país solidari

«Aquí vaig constatar diverses coses: primer, que Catalunya és un país preciós per fer-lo a peu. I segon, que la seva gent és molt solidària». Evidentment, els únics mitjans amb què comptava eren els pocs euros que havia pogut ajuntar i, sobretot, molt bona voluntat, que va ser corresposta. Ajuntaments, particulars i allotjaments van donar-li un sostre, un plat a taula o diners. «Quedaven sorpresos quan em donaven diners a mi i els deia que no els volia, que en tot cas, fessin una donació per la lluita contra el càncer, que en definitiva, és per això que em vaig posar a caminar».

Ara és Catalunya Contra el Càncer però un altre dia pot ser alguna altra entitat. El seu objectiu és col·laborar amb tothom que tingui una necessitat. I ho vol fer navegant contra el vent. Encara no té feina i els ajuts de l'INEM pengen d'un fil per pagar el lloguer d'un pis compartit. Assegura, però, que una cosa ha canviat: «Necessitava evadir-me, posar-me reptes, i els he aconseguit. Això m'ha obert la ment».

Nous projectes

Els seus objectius són a curt i a mitjà termini. El Projecte Camina compta amb la col·laboració de cinc o sis educadors que donen suport a persones en risc d'exclusió social. El dia 11 de juliol les seves cames comencen una nova travessia: aquest cop creuarà els Pirineus i baixarà per la Costa Brava fins arribar a Girona ciutat. Ho tornarà a fer per recaptar diners per la lluita contra el càncer a través de la pàgina web de l'AECC «miretocontraelcancer.com». S'ha posat en contacte amb Ajuntaments, entitats i empreses amb l'objectiu d'arribar a acords i col·laboracions per engegar els seus projectes «solidaris d'integració i col·laboració social a través de l'esport». I, per descomptat, seguirà caminant.