Una circular de l’ACA va posar de manifest l’oposició d’aquest organisme a permetre la construcció de les granges de porcí en municipis situats sobre «zones vulnerables». El problema amb la contaminació que poden generar els excessos de purins fa temps que és sobre la taula de les administracions Ricard Parés és el director de l’Associació Catalana de Productors de Porcí de Catalunya, Porcat, aporta la seva visió d’aquest tema.
Què en pensa de la decisió de l’ACA de vetar la construcció o amplicació de granges en aquelles zones sensibles?
No la comparteixo. No només pel perjudici que ens suposa com a productors de porcí, sinó perquè no és una mesura que pugui resoldre el problema dels nitrats.
Per què no?
Perquè ens dóna la sensació que l’ACA ha fet aquest gest de cara a la galeria. Si aquesta mesura no ve acompanyada d’altres mesures, no resoldrà el problema. A més, ens sorprèn i ens irrita que l’ACA hagi pres una decisió unilateral com aquesta sense tenir-nos en compte, i més quan tenim una reunió amb el Departament d’Agricultura la setmana que ve per parlar d’aquest tema.
Quines són aquestes altres mesures?
La clau és la gestió de la fertilització, no la producció dels purins. Per exemple: al Maresme amb prou feines hi ha granges de porcs, i tanmateix, és un dels llocs on hi ha problemes amb els nitrats. Això passa perquè el repartiment dels purins no és prou eficient. El problema no és si hi ha o no més granges, sinó la seva gestió a l’hora d’utilitzar-los com a fertilitzant.
El problema és més de l’ús que en fan els agricultors, i no del volum que produeixen els ramaders?
No, jo no passo la pilota als agricultors. Crec que el problema dels purins neix per una falta de coordinació evident entre les administracions, i la prova és aquesta decisió de l’ACA, que no es correspon ben bé amb la direcció que intuïm que vol seguir Agricultura, que és anar precisament a millorar aquesta gestió de la fertilització.
Així, encara hi ha molta feina per fer a l’hora de controlar la fertilització dels camps.
Es pot millorar molt. La pregunta clau no és quantes granges hi ha, sinó com es fertilitza. Hi ha llocs aquí a Girona, per exemple, on alguns ramaders estan posant en pràctica maneres de gestionar els purins de formes molt més eficients. Per què no anem per aquí?.
Posi algun exemple.
A Girona s’han utilitzat conductímetres per mesurar el nitrògen real al camp. Actualment les dosis es calculen en taules molt teòriques que impedeixen monitoritzar els purins que apliquem. Si a la pràctica hem demostrat que tenim maneres de gestionar les dejeccions ramaderes de manera eficient i respectant el que diu la normativa europea, per què no ho fem? També està comprovat que es pot reduir el nivell de nitrats a través de l’alimentació del bestiar. Però resulta que ens hem trobat amb cases de pinso que poden fer un producte que permet reduir un 40% el nivell de nitrats, però que un tema de paperassa els ho impedeix.
Hi ha, per tant, un problema burocràtic.
Sí. El Departament d’Agricultura hauria d’homologar aquests sistemes experimentals si es comprova que funcionen. S’han de mesurar els purins amb dades reals, no taules teòriques. Hem de ser molt precisos i acurats per saber què produïm i sobretot què apliquem al camp.
Fa uns dies Urbanisme va mostrar la preocupació per l’elevat nombre de peticions per construir o ampliar granges de porc a Catalunya.
Perquè ells només veuen les noves explotacions o ampliacions, però no les que tanquen. A més, s’ha de tenir en compte que les noves construccions tenen un nivell molt més elevat d’eficiència a l’hora de produir purins, molt més que no pas les tradicionals. O sigui, que generen menys nitrats.
Opina que es poden construir granges en «zones vulnerables»?
Hi ha zones que, per diferents factors, no s’hi poden construir granges. Però la normativa europea diu que no pot impedir construir en totes les zones vulnerables. El que volem és diàleg. Evidentment que les entitats ecologistes han de tenir veu, només faltaria. Però també volem que se’ns tracti a tots per iguals.
