Deures que aclaparen i estressen

Experts alerten de desigualtats entre alumnes en funció del nivell socioeconòmic de les famílies

04.07.2016 | 10:59

El desavantatge de l'alumnat amb famílies de pocs recursos i un nivell cultural baix respecte al que viu en un entorn més favorable és l'argument principal dels contraris a fer deures a casa. Però no és l'únic, perquè la sobrecàrrega de feina i de pressió per aconseguir un expedient brillant és una altra raó de pes per als partidaris de restringir la feina a classe. Fa pocs dies, el debat va arribar al Parlament, on es va presentar sense èxit una petició per limitar el temps per als deures.

Aquest curs, l'Organització Mundial de la Salut ha difòs un estudi sobre infants i joves que desvetlla que l'Estat és el quart país europeu on els estudiants de 13 a 15 anys se senten més pressionats pels deures. Unes setmanes abans, un altre informe de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) es fixava en el mateix assumpte i constatava que l'alumnat espanyol amb pitjors notes dedicava més temps a fer tasques a casa que a la resta de països.

El 28 de juny, el ple del Parlament va rebutjar una proposició de llei de Ciutadans que proposava limitar a 2 hores setmanals el temps per fer deures a Primària i a un màxim de 5 a Secundària. Junts pel Sí s'hi va oposar perquè considera que interfereix en l'autonomia dels centres, i la resta de grups perquè el debat sobre els deures l'ha de fer la comunitat educativa i no el Parlament.

Feines "inútils i repetitives"

En opinió del doctor en Pedagogia i professor de la UdG Pere Soler, "hi ha una pressió excessiva pel rendiment, l'excel·lència, la competitivitat i l'emprenedoria que, de vegades, fa perdre el món de vista". Cosa que també diu com a pare de dues filles a ESO i expert en lleure infantil i juvenil. Soler nega que bones notes impliquin "una bona feina, un bon sou i la felicitat". El pedagog no s'oposa als deures, "sinó als inútils i repetitius, a l'excés d'un tipus d'activitats acadèmiques fora de classe que acaben assumint les famílies" i que suposa un "greuge comparatiu" en recursos, mitjans o nivell cultural.

Per Soler, "el sistema públic d'educació ha de garantir l'equitat" i "quan una part de les activitats es traspassen a casa han d'estar molt pautades i controlades". Afirma que el pes dels deures a Secundària "és exageradíssim, s'aixequen a les 7 del matí i amb les extraescolars acaben de fer deures a les 10 o les 11 de la nit". "Molts abandonen esports i aficions -lamenta- perquè la família i el tutor els fan creure que l'únic important és un currículum brillant, quan els entorns de lleure són d'aprenentatge".

La coordinadora del Moviment de Renovació Pedagògica (MRP) a Girona, Rosa Guàrdia, apel·la al "seny". "Jo diria: deures, no", però a Primària troba adient "acabar una tasca, buscar informació, fer una recepta de cuina amb el pare o la mare, tornar el canvi...". Guàrdia manté que "el deure mecànic no té cap sentit", sinó que s'ha de personalitzar i ha de ser "útil per a l'aprenentatge". També avisa que els deures són "un factor de desigualtat perquè hi ha qui té ajuda i qui no", troba excessiva la "càrrega diària" de deures a Secundària i demana coordinació als equips docents.

El vocal d'Igualtat d'Oportunitats de la Federació d'associacions de pares d'alumnes de Catalunya (Fapac), Álex Castillo, "identifica el problema amb un model pedagògic antic", tot i que explica que no han rebut moltes queixes de les seves AMPA. La Fapac no és partidària de la prohibició total, però coincideix a denunciar que els deures són un focus de desigualtat. I en consideració de Castillo, "si hi ha una sobrecàrrega, el Consell Escolar és el lloc ideal per parlar-ne i no el Parlament".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema