Denuncien que el canyó submarí de Palamós està desprotegit

WWF reclama a l'Estat que extengui la protecció marina a aquesta àrea rica en biodiversitat

08.07.2016 | 09:39
Els coralls descoberts recentment al canyó o «rec» de Palamós.

Els mars i oceans amaguen sota la seva superfície una biodiversitat comparable amb la que hi ha a les selves tropicals. Tanmateix, sovint tendeixen a estar oblidades i fins i tot desprotegides per les administracions.

Segons l'entitat ecologista WWF, una d'aquestes zones «deixades» és el canyó submarí de Palamós, un gran congost subaqüàtic de 50 quilòmetres de llarg i 2.000 metres de profunditat que forma una vall davant les costes de la localitat empordanesa i s'estén mar endins.

Un dels portaveus de l'entitat, Óscar Esparza, explica a EFE que el 8,5% de les aigües espanyoles compta amb alguna figura de protecció, però la major part d'aquesta superfície està blindada per «reserves de paper»: És a dir, preservades per llei però sense un pla de gestió que en garanteixi la conservació.

En aquest sentit, assegura que l'Estat (de qui depèn la gestió de la biodiversitat submarina a mar obert) porta «endarrerits» els seus deures per complir el compromís assumit en el Conveni de Biodiversitat Biològica (protegir el 10% dels seus mars de manera efectiva en 2020), ja que menys del 2% d'aquest 8,5% que compta amb una figura legal de conservació té la planificació que requereix.

En aquest sentit, WWF denuncia que paratges d'elevat valor biològic com el canyó o «rec» de Palamós no entren dins d'aquest 8,5%.

Per això, l'organització demana a les administracions espanyoles que no deixin els oceans «coixos» de protecció i vagin més enllà, estenent la protecció marina a un 20% de les aigües el 2020, per al que figures de conservació i plans de gestió aturar un nombre d'elevacions submarines de que els seus valors naturals «hi ha coneixement suficient com per actuar».

A la llista del que el Govern aspira a protegir a hores d'ara hi ha els canyons submarins del golf de Lleó, enfront de la costa nord de Catalunya, com el del cap de Creus.

Tanmateix, el llistat té, segons el parer d'Esparza, una «gran assignatura pendent», les zones de profunditat on s'eleven tota una mena de muntanyes, canyons i cons volcànics, que igual que en la superfície, acullen les taxes més grans de riquesa natural o el que el biòleg denomina «reservoris de biodiversitat».

Actualment només una petita part del canyó de cap de Creus està integrat al Parc Natural del Cap de Creus i, per tant, protegit pel Departament de Territori de la Generalitat.

«Aquestes elevacions submarines es troben a profunditats d'entre 200 i 3.000 metres, a vegades arriben a sobresortir a la superfície, i entorn d'aquestes es desenvolupen ecosistemes espectaculars i diversos.
Les seves parets rocoses alberguen una grandíssima varietat d'organismes, alguns molt fràgils com corals, esponges i gorgònies», explica.

Refugi de la gamba vermella

El canyó de Palamós té un ecosistema marí molt vulnerable a l'activitat humana. Recentment, un grup científic de la Universitat de Barcelona va descobrir unes riques comunitats de coralls profunds agrupats en «oasis» ja que la pesca d'arrossegament ha anat «llaurant» el seu entorn.

Això s'explica en part perquè el canyó de Palamós és el refugi de l'apreciada gamba vermella, pescada amb aquesta tècnica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema