Des de fa 10 anys el Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals de la Generalitat realitza censos primaverals de la perdiu blanca, una espècie protegida, per determinar les densitats de mascles territorials i censos d'estiu per obtenir dades sobre el nombre de cries per femella. Les dades del primer semestre de 2016 mostren una certa estabilitat, tot i que les poblacions més orientals tenen índexs més febles que a la zona axial pirinenca. En aquest primer recompte s'han censat tres sectors al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser; l'Alt Pirineu; Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La metodologia és complexa perquè cal accedir a zones elevades i dur a terme la localització dels mascles territorials mitjançant la detecció del seu cant des de punts fixos d'escolta, abans de la sortida del sol.

La perdiu blanca és una de les poques espècies d'aus que viuen a Catalunya originàries de l'Àrtic. L'aïllament als Pirineus, concentrat sobretot a la zona del Puigmal-Canigó, ha provocat una diferenciació genètica respecte a altres poblacions europees, fins i tot de les més properes, als Alps. Això està reduint la diversitat genètica encara més, si la comparem amb la resta dels Pirineus.