La Xarxa d'Antídots de Catalunya, un sistema pioner a l'Estat que connecta les farmàcies hospitalàries de 40 centres, va permetre localitzar dosis suficients del tractament del botulisme
Des del juliol del 2015, els hospitals catalans tenen a disposició la Xarxa d'Antídots de Catalunya, una xarxa virtual que permet conèixer en temps real la disponibilitat d'antídots, tant pel que fa al tipus com a la quantitat. En alguns casos la disponibilitat dels tractaments pot ser complicada, bé perquè es tracta de medicaments estrangers o productes biològics o bé perquè hi ha problemes de proveïment. Gràcies a aquesta comunicació entre els centres, es pot garantir una gestió ràpida allà on es trobin els pacients intoxicats, remarca el Departament de Salut, que posa com a exemple el cas de botulisme tractat a l'hospital Trueta de Girona.
Gràcies a la xarxa, a la que tenen accés el Servei d'Informació Toxicològica de Madrid, la Fundació Espanyola de Toxicologia Clínica, i en breu també el SEM, en detectar-se el cas dels dos bombers palafrugellencs intoxicats per botulisme els especialistes de l'UCI i la Unitat de Toxicologia de l'hospital gironí els van poder tractar ràpidament amb sèrum antibotulínic.
Com a mesura preventiva, a més, es van centralitzar al Trueta més dosis de sèrum antibotulínic per si apareixien més casos relacionats amb les mongetes contaminades amb la toxina antibotulínica que havien ingerit els dos afectats.
A Catalunya, els serveis de farmàcia dels hospitals són els encarregats d'adquirir, conservar i dispensar els antídots, però no hi ha una legislació específica sobre els antídots de què cal disposar ni sobre la quantitat i el lloc on s'han d'ubicar. A més de la xarxa, el Departament de Salut acaba d'actualitzar la guia sobre els principals antídots de què els hospitals han de disposar per respondre de manera ràpida i coordinada a les emergències toxicològiques, explica la conselleria.
Una guia per als centres
La llista d'antídots, que actualitza l'última del 1988, inclou 34 fàrmacs amb recomanacions sobre posologia, vies d'administració, consells de disponibilitat i observacions sobre precaucions, contraindicacions i reaccions adverses. Així, la Guia pretén ser una eina útil per establir quins són els antídots que cal tenir a l'abast i les quantitats necessàries per tractar un o més pacients. L'han elaborat metges i farmacèutics de Grup d'Antídots de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica i de la Direcció General d'Ordenació Professional i Regulació Sanitària del Departament de Salut.
Prèviament a l'elaboració d'aquesta publicació, Salut va realitzar l'any passat un estudi als centres hospitalaris públics i privats que atenen urgències toxicològiques per conèixer quins antídots estaven disponibles i en quina quantitat, i identificar els problemes de disponibilitat d'alguns antídots indispensables.
Actualment hi ha uns 50 antídots i unes altres 150 substàncies que es poden utilitzar per al tractament de les intoxicacions. Els més utilitzats són el flumazenil (antídot de les benzodiazepines), la naloxona (antídot de l'heroïna, la metadona i altres opiacis) i la N-acetilcisteïna (antídot del paracetamol).
