La Fundació SER.GI denuncia la resistència dels bancs a cedir pisos per a lloguer social

L'entitat va gestionar 271 habitatges per a famílies vulnerables el 2015 i afirma que la necessitat continua creixent

18.07.2016 | 07:04
D´esquerra a dreta, el president i el director tècnic de la Fundació SER.GI, Bru Pellissa i Lluís Puigdemont.

La Fundació SER.GI topa amb la resistència dels bancs a cedir pisos buits per destinar-los al lloguer social, quan durant l'últim any ha comprovat que la necessitat no para de créixer i que la lentitud judicial complica trobar solucions per a famílies amb risc de perdre la casa. Tot i això, l'organització va tancar el 2015 gestionant 271 habitatges socials, 53 més que l'any anterior, i establint acords de col·laboració amb 130 propietaris, 21 més que el 2014.

Aquesta és una de les quatre grans línies de treball de la Fundació Servei Gironí de Pedagogia Social, entitat privada sense ànim de lucre que ahir va fer balanç del 2015 en els àmbits de Famílies i joves, Ciutadania i desenvolupament comunitari, Formació i, també, Habitatge social.

Amb aquest últim programa, SER.GI està present a Girona, Figueres, Lloret de Mar, Salt, Caldes de Malavella -l'últim que s'hi ha incorporat- i Pineda de Mar, on l'any passat va beneficiar 2.608 persones o famílies. En tots els casos, la fundació remarca que ha «dedicat molts esforços per intentar captar habitatges provinents d'entitats bancàries», però els resultats han estat «decebedors». El director tècnic de la Fundació SER.GI, Lluís Puigdemont, va explicar que «no es pot tirar coets» davant l'actitud dels bancs en relació amb els seus pisos tancats i la va contrastar amb els propietaris particulars i les administracions; alhora, va afegir que «les fundacions o obres socials d'aquestes entitats s'estan replantejant com treure al mercat l'habitatge que tenen parat».

Pel que fa a l'àrea de Ciutadania i desenvolupament, les 30 accions d'acollida i treball comunitari realitzades per SER.GI -que ha col·laborat amb 85 associacions de 6 poblacions- ha tingut 1.233 participants. A partir de la feina feta en aquest àmbit, que ara només es desenvolupa a Lloret, la fundació ha detectat noves necessitats socials; com ara «les greus mancances» en competències bàsiques i instrumentals de joves que es troben en risc d'exclusió social. Pel que fa als seus objectius actuals, l'entitat remarca la voluntat de combatre «els rumors, prejudicis, pors i desinformacions» que circulen al voltant de l'acollida de refugiats.

Dintre dels programes de Família i joves, amb els quals es vol millorar la inclusió socioeducativa i l'èxit educatiu de l'alumnat vulnerable, l'any passat es van atendre 889 menors de 382 famílies. Aquesta tasca s'ha dut a terme en col·laboració amb 42 escoles i instituts, 270 professionals i 17 voluntaris, en 9 municipis gironins.

L'acollida sociolingüística de persones nouvingudes completa l'activitat de SER.GI, que l'any passat va estrenar dos projectes: un de formatiu emmarcat en els programes de garantia juvenil per a joves sense l'ESO, amb la Cambra de Comerç de Girona; i un altre a Figueres -«Khetanipem»- per formar persones d'ètnia gitana, juntament amb la Generalitat, que pretén reduir l'abandonament escolar i millorar l'índex de graduació.

El president de la fundació, Bru Pellissa, va destacar la importància de la intervenció local i l'atenció directa a les persones. Alhora, va lamentar que, sovint, quan es fa referència a l'acció social «es parla d'intervenció i no de les necessitats de les persones afectades», que va considerar que han de participar en els processos de millora com els que promou la Fundació SER.GI.

Precarització de l'acció social

Bru Pellissa va reivindicar la necessitat de més drets socials -de nacionalitat o habitatge, va exemplificar-; va fer una crida a la ciutadania i a les administracions perquè s'esforcin a favor de la integració social; i va celebrar «l'esforç de mecenatge empresarial i de persones particulars» a les comarques de Girona. Finalment, el president va denunciar la «precarització» dels projectes d'acció social com els que la seva entitat desenvolupa a causa de la crisi, per això va demanar més suport econòmic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Enllaços recomanats: Premis cinema