El canvi climàtic està desincronitzant l'activitat de les flors i les papallones. És la principal conclusió d'un estudi elaborat per investigadors del CREAF, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Universitat de les Illes Balears amb dades recollides als aiguamolls de l'Empordà. Els científics indiquen que l'escalfament global està fent empitjorar la sequera del Mediterrani i això afecta directament la interacció entre l'època de floració i l'època de vol de les papallones, una pèrdua de sincronia que afecta negativament els dos actors implicats: les papallones perquè tenen més dificultats per trobar aliment, i les plantes, perquè perden pol·linitzadors potencials.
Els investigadors que han treballat a la recerca han estudiat durant 17 anys com interactuen les flors i les papallones, que quan són adultes, obtenen l'aliment necessari per viure del nèctar de les flors. Les dades obtingudes al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà indiquen, però, que en els darrers anys hi ha una menor coincidència entre el moment en què les plantes assoleixen el màxim de la floració i l'època en què també hi ha més abundància de papallones.
El responsable d'aquest fenomen és el canvi climàtic, indiquen els científics. Les temperatures augmenten i la sequera és cada cop més acusada, i aquest clima provoca que hi hagi desajustos entre les dotze espècies de papallones estudiades i les flors de les quals s'alimenten.
«Les papallones són organismes amb gran dependència del clima», declara Constantí Stefanescu, investigador del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers. El seu cicle vital consta de tres fases de desenvolupament abans d'esdevenir una papallona adulta -l'ou, l'eruga i la crisàlide-, que es veuen molt afectades per les temperatures externes.
«En general, una temperatura més elevada accelera el ritme de desenvolupament des de l'ou fins a l'emergència de la papallona, però aquesta relació depèn de més factors», assegura el científic. «Per exemple, es pot veure afectada negativament per la manca de pluja i el deteriorament de les plantes de les quals s'alimenta l'eruga», explica el doctor Stefanescu.
El que preocupa més els investigadors que han realitzat l'estudi és que la sequera hi apareix com el factor més important per explicar l'asincronia entre flors i papallones en l'entorn mediterrani, i justament, amb l'escenari actual de canvi climàtic, aquesta baixa pluviositat anirà empitjorant en aquest regió.
Segons el CREAF, les altes temperatures i la baixa pluviositat fan que els moments àlgids de flors i papallones se separin de mitjana uns 70 dies, i que la descoordinació augmenti en els anys de sequera més pronunciada.
En casos extrems, però, s'ha trobat que la separació entre els lepidòpters i les flors pot arribar a ser de 160 dies i, si això continua, podria comportar grans davallades en les poblacions de les papallones. Al seu torn, si es reduís l'eficiència de pol·linització de les papallones (i altres grups d'insectes pel mateix motiu) apareixerien davallades en les poblacions de plantes.
L'eruga ho pateix més
L'estudi, publicat a la revista Oikos, afirma que la sequera afecta totes les papallones adultes, ja siguin generalistes, és a dir, que visitin més d'un tipus de flor, o especialistes per una planta concreta.
Tot i això, però, l'investigador del CREAF recorda que «la dependència més forta entre plantes i papallones es dóna durant la fase d'eruga, sobretot si només s'alimenten d'una única espècie de planta. Per tant, en aquest moment la manca de sincronia podria ser més important».
Les papallones són més aviat generalistes pel que fa a les espècies de flors que visiten per obtenir nèctar (poden visitar més d'un tipus de flor), però en canvi poden ser autèntiques especialistes a l'hora d'escollir una espècie de planta per fer la posta. Aquesta planta serà la que utilitzaran les erugues per desenvolupar-se i s'anomena planta nutrícia.
Un desacoblament entre la fase d'eruga i el creixement de la planta nutrícia pot tenir uns efectes catastròfics sobre la supervivència de les erugues i, per tant, sobre l'abundància final de les papallones adultes, asseguren des del CREAF.
