La casa del procurador de l'abat de Ripoll d'Olot, en ruïnes

Això no obstant, va considerar:?«Hi ha tota una sèrie d'elements arquitectònics que val la pena conservar». Es tracta de la balconada de la part de darrere, llindes i ornamentacions. Corominas va reconèixer: «Ara, ja tenim una certa pressió i s'haurà de prendre alguna decisió». Va indicar que Urbanisme determinarà quina és la millor solució. «De moment -va explicar-, per qüestions de seguretat vàrem decidir de tancar-li el perímetre». Va seguir: «Perquè ningú s'hi pugui acostar, perquè jo díria que està en una situació crítica». Corominas va comparar la situació de la casa del procurador de l'abat amb la de can Marcè, un edifici antic enderrocat el 2015.

L'edifici està acordonat per totes les seves parts. També la que dóna a l'avinguda Onze de Setembre. Com que l'edifici tampoc està d'acord amb les alineacions ocupa una part important de la vorera. En aquest petit espai hi han hagut de posar barana i cordó. Així, la petita vorera que permetia el pas d'una sola persona ha quedat tallada. Ara no hi pot passar ningú. Els vianants han de fer servir l'accés pels jardins de la Villa Vella de darrere del Consell de la Garrotxa.

Per tal de poder avaluar amb garanties l'edifici -fa poc- l'Ajuntament va demanar que el Patronat d'Estudis Històrics d'Olot hi fes una visita. Van anar-hi, però no n'ha transcendit cap resultat.

L'edifici és molt gran. Rectangular, amb baixos, pis i altell. És una casa catalogada i definida com un edifici d'arquitectura popular. El nom el té perquè hi havia viscut i exercit la seva feina el procurador a Olot de l'abat de Santa Maria de Ripoll. Era el representant de l'abat (senyor territorial a Olot) i exercia la jurisdicció baronial i els drets de caràcter econòmic.

El procurador de l'abat -una espècie de gerent- tenia el control de les concessions de les aigües del riu. En aquell temps era un dret molt important, perqùè no podien fer un molí, ni una indústria sense abans obtenir permís previ pagament a l'abat. La casa està prop del riu i del pont de Santa Magdalena. També està situat prop d'on hauria estat el palau de l'abat.

Els drets de l'abat anaven més enllà de les aigües. També tenia drets sobre els gremis i cobrava per l'entrada d'aliments a la vila. Tenia poder de fer justícia. Per això també se'l denominava batlle. La correcció dels petits delictes estava al seu càrrec. Tenia el suport d'un jutge. La localitat estava en una part sota la jurisdicció de l'abat de Santa Maria de Ripoll i en una altra sota la del rei.

Les autoritats feudals de l'abat i del rei estaven per sobre de la de l'Ajuntament. De fet els regidors els escollien els senyors feudals i no es podien reunir sense la presència d'un representant del feudalisme.

L'arribada de les doctrines de la Revolució Francesa i la Constitució de Cadis del 1811 van suposar l'inici de la fi de l'Antic Règim.

Si bé el rei Ferran VII va intentar de tornar-lo a activar i va derogar la constitució en va conservar els elements que li convenien. Entre aquests la supressió dels drets dels senyors feudals, com l'abat.

Sense la ubicació del poder, la casa del procurador de l'abat va perdre la seva funcionalitat primària. Al llarg dels nous temps, va servir de fàbrica i també d'habitatge familiar normal. Els nous usos van suposar-li la incorparació d'elements nous i l'eliminació de formes originals. Des de fa força temps està deshabitada i sense ús.