Els edificis de Ripoll on encara queden plaques catalogades dins del Cens de simbologia franquista de Catalunya, no podran accedir a cap subvenció municipal per rehabilitacions, ni a bonificacions d'impostos o taxes municipals. Per fer-ho els seus propietaris hauran de retirar-les.
L'acord es va prendre després que tots els grups municipals de l'Ajuntament de Ripoll aprovessin per unanimitat la moció per a la recuperació de la memòria històrica que ha promogut la CUP. La proposta inicial de moció va generar un notable enrenou perquè demanava el canvi de nom del barri del General Fuensanta. Amb aquest tema encara per resoldre, a causa de l'oposició majoritària dels veïns d'aquest barri, sí que s'han aprovat altres aspectes d'execució immediata.
Els primers afectats van ser Víctor Hellín Sol, exgovernador civil de Girona i cap provincial del Movimento, i Jesús Romeo Gorría, ministre de Treball durant el franquisme, a qui els han retirat els respectius títols de fills adoptius de Ripoll que tenien des de 1966.
Cap d'ells serà testimoni d'aquesta decisió, perquè Hellín va morir fa tres anys a València, als 101 anys, i Romeo ho va fer a Madrid el 2001, als 84.
Condemna al cop d'estat
La moció preveu també la condemna explícita del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va originar la Guerra Civil, la creació d'una taula de treball per a la memòria històrica, i la senyalització dels indrets afectats pels bombardejos de gener i febrer de 1939. Es considera que a Ripoll va haver-hi 191 persones represaliades, i a tota la comarca 27 d'executades. La cap de l'oposició per ERC i historiadora Teresa Jordà va instar a «conciliar també a les víctimes que va causar el bàndol republicà».
Fletxes als habitatges
La major part dels símbols franquistes que encara queden a Ripoll són plaques de l'habitatge públic construït durant la dictadura que mantenen símbols com el jou i les fletxes falangistes, o bé el pic, l'espiga i la palma associats a l'Obra Sindical del Hogar.
A banda d'aquestes plaques en 26 habitatges, el Cens de simbologia franquista recull altres tres tipologies. L'una és el monòlit en memòria a José Roca Puig que hi ha al marge de l'antiga carretera N-152 a Terradelles, prop d'on va ser assassinat el 28 d'agost de 1936.
Se'l vinculava amb la falange o el carlisme. Una altra és veïna d'aquesta, una creu de pedra de quatre metres d'alçada dedicada a les víctimes de pensament conservador assassinades a l'inici de la guerra pels anarquistes. La darrera també es troba en el mateix quilòmetre 89 de l'antiga carretera N-152, i és un relleu en una tanca d'obra, amb el jou i les fletxes.
