La UdG crea un codi de bones pràctiques per a recuperar boscos cremats

Està pensat i destinat per a professionals forestals, institucions, administracions i propietaris de terrenys boscosos

29.07.2016 | 17:18
La UdG crea un codi de bones pràctiques per a recuperar boscos cremats

Investigadors del grup de Biologia Animal de la Universitat de Girona (UdG), han editat un document, un codi de bones pràctiques, per procurar que la tala d´un bosc després d´un incendi sigui el menys perjudicial possible i millorar així la gestió i recuperació dels boscos cremats, mitigant els impactes negatius de la seva explotació.

El projecte s´anomena les ´Fitxes de bones pràctiques per a la gestió forestal postincendi´ i estan destinades tant a professionals forestals, propietaris de boscos i institucions com també administracions públiques. El projecte ha estat liderat per l´expert Eduard Mauri i vol ser una eina útil que aporti mesures de restauració per aquesta mena d'ecosistemes destruïts a causa de les flames. El document inclou recomanacions que es poden aplicar a boscos de la conca Mediterrània i s'hi poden trobar propostes immediates, des de la fi del foc fins al primer any després de l´incendi, i a curt termini. Aborden temes com la regeneració de la cobertura vegetal, la reducció de l´erosió, la conservació de la fertilitat del sòl, la fauna o de la qualitat dels hàbitats fluvials i de ribera, entre d'altres.

Segons el document que han editat, cada cop més els boscos mediterranis que han estat arrasats per les flames acostumen a tallar-se mitjançant processos cada cop més mecanitzats i intensius que només busquen l´aprofitament dels troncs i de les branques per fer-ne estella o pèl·let. L´augment del consum de biomassa forestal amb finalitats energètiques ha propiciat l´interès pels arbres de gran superfícies cremades en comptes de mirar de trobar mesures de restauració d´aquesta mena de terrenys i ecosistemes destruïts.

S´emporten les restes cremades abans que la fusta no perdi tot el seu valor, es talen arbres morts, moribunds o en vies de deterioració com malmesos pel foc, el vent, els insectes, fongs o altres agents; només per poder aconseguir unes tones més de material. Anteriorment, es tallaven els troncs que podien ser destinats a les serradors i es deixaven les branques, els arbres més petits i els mals formats a la zona afectat.

Segons els investigadors de la UdG, emportar-se tots els troncs cremats un cop ha finalitzat l´incendi no és una bona pràctica. Per demostra-ho han creat un document de bones pràctiques per contribuir a mitigar els impactes negatius de l´explotació dels boscos cremats i facilitar-ne la seva recuperació. El projecte ha estat liderat pel professors Pere Pons i Eudard Mauri, acompanyats dels seus equips. El codi està pensat i destinat a professionals forestals- gestors, enginyers i treballadors- com també propietaris de boscos com per exemple l´administració pública o particulars.

Segons els experts i des del punt de vista ambiental, un incendi forestal no té perquè rebre la consideració de "catàstrofe". Un bosc mediterrani cremat acull plantes i animals pioners que no viuen en els boscos vius i que són de gran interès de conservació. Segons detallen en el seu estudi, un bosc cremat continua complint funcions ecològiques i, sense la intervenció humana, pot regenerar-se retornant a l´estat previ abans de les flames en unes dècades.

No obstant això, actualment es tendeix a talar i extreure la fusta morta del bosc per motius comercials i estètics. Investigadors de la UdG actualment treballen en el projecte de recerca Anifog, finançat pel Ministeri d´Economia i Competitivitat, amb l´objectiu d´estendre idees per a una recuperació respectuosa d´un bosc. I és que, segons aquests experts, i tal i com detallen en el document editat, la millor manera de facilitar el retorn de la biodiversitat i conservar el bon estat dels recursos naturals com el sòl i els rius és "deixar al bosc una part de la fusta morta cremada i actuar amb cura en els treballs forestals després de l´incendi".

Les recomanacions incloses a les fitxes de bones pràctiques aconsellen als professionals forestals en la planificació d´aquesta gestió. Assenyalen que si es deixen restes de branques i vegetals; la fauna i flora de la zona es recupera més ràpidament. "Si es tala directament i es treu tota la fusta, això suposa sumar els impactes negatius d´una tala als impactes negatius del foc", asseguren els investigadors. No obstant això, els experts són realistes:

"Som conscients que les tales recuperació en els boscos incendiats continuaran. Amb aquestes fitxes pretenem guiar els gestors, propietaris privats i enginyers i treballadors forestals perquè puguin mitigar o evitar els impactes negatius de la tala de recuperació i potenciar la resiliència que presenten naturalment els ecosistemes forestals de la conca Mediterrània després dels incendis", comenten en els documents que han creat.

Segons asseguren, els boscos mediterranis formats per pinedes, alzinars, suredes i rouredes, tornen a aparèixer com a bosc jove al cap de pocs anys sense la intervenció humana. Això excepte en els casos d´incendis molt severs o quan les flames han afectat aquesta mateixa zona en menys de 20 anys.

El document dels investigadors de la UdG inclou recomanacions que es poden aplicar a molts boscos de la conca Mediterrània i fan propostes tant pel que fa a les actuacions immediates (des de la fi del foc i dins del primer any després de l´incendi) com a curt termini, entre 1 a 3 anys després del foc. Aquests consells aborden la regeneració de la coberta vegetal, la reducció de l´erosió i de l´escorrentia, la conservació de la fertilitat del sòl, la conservació de la fauna, la reducció del risc d´incendi posterior i la conservació de la qualitat dels hàbitats fluvials i de ribera, entre d´altres aspectes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema