¡Josep Berga (regidor d'Habitatge per CiU) va indicar que l'Ajuntament ha desistit de multar els grans propietaris de pisos buits, Berga ho va afirmar en el darrer ple, en el decurs del debat d'una moció de la PAH que va ser tombada amb els vots en contra de CiU i PSC. Va obtenir els vots favorables d'ERC, la CUP i OeC.

Sobre les multes als grans tenidors, Berga va considerar que «és una mesura més efectista que efectiva» i va argumentar que «no veiem resultats dels ajuntaments que van decidir tirar endavant accions sancionadores». En aquest sentit va precisar que «els bancs no ens fan por i no dubtaríem a multar-los si fos possible».

La impossibilitat de sancionar els grans tenidors va ser un dels motius que va argumentar Berga per votar en contra d'una moció que demanava accions urgents i coordinades pel dret a l'habitatge i els subministraments. Més en concret, demanava l'aplicació dels apartats de la llei del 29 de juliol del 2015 que no van ser suspesos pel Tribunal Constitucional. La llei establia mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l' habitatge i la pobresa energètica. Això no obstant, la suspensió parcial de la llei només ha deixat vigent la part de pobresa energètica i les obligacions que recauen en l'Administració.

Després d'una breu exposició de dos membres de la PAH, Mireia Tresserras (CUP) va començar la seva intervenció dient que «no podem obligar els grans tenidors a posar els pisos a lloguer social, però sí que els podem multar» i va exclamar: «Doncs, vinga! Comencem amb 28 expedients, perquè a Olot hi ha 283 habitatges declarats buits». L'altra reclamació feia referència a la pobresa energètica. En aquest sentit va dir que «l'Administració posi una denúncia automàtica a les companyies i no les famílies cada vegada que els tallen el subministrament per no pagar» i va considerar que «qui té més poder és un Ajuntament que vetlla per les famílies». Per això va enumerar que «cal seguir els criteris d'exclusió residencial que marca la llei, cal seguir el preu marcat pel lloguer dels reallotjaments» i va demanar agafar els «270 pisos o 283 que tenim acreditats i que l'Ajuntament treballi en base a això, que miri i que faci un llistat que identifiqui els 1.372 pisos buits que hi ha a Olot». A més, va dir que «de fet això ja ho podien haver fet el 2007». El 2007, Olot estava manat pel PSC, el qual torna a estar a l'equip de govern, però en un govern de coalició amb CiU, en el qual està 9 a 3 a favor de CiU. A més, va indicar que «som responsables subsidiraris dels immobles en mal estat i hem d'evitar que estiguin en especulació i va demanar un cens de les persones que estan en llista d'espera d'un llo?guer social.

Feta l'exposició de Tresserras, va intervenir Josep Quintana (ERC). «Hi donem suport», va afirmar. Tot seguit va indicar que en el pressupost hi havia partides que es podien augmentar per temes d'habitatge i de lloguer, i va animar a «continuar en la lluita, no defalleixin».

Abans, Xavier Garcia (OeC) havia avançat que demanarien incloure una nova taxa per pisos buits a les ordenances fiscals del 2017. «El preu que a Barcelona han posat és de 633 € als pisos buits durant més de 2 anys»i va aclarir que aquest impost serveix per cobrir la feina que suposa detectar tots aquests pisos. «També han aprovat cobrar 286 € per cada requeriment que l'Ajuntament obri per causa del lloguer» i va indicar que «és una mesura de pressió perquè surtin al mercat pisos i si surten han d'abaixar preus del lloguer». Va retreure als grups d'esquerra no haver sabut fer una coalició al maig del 2015 que evités el govern de les dretes.

L'afirmació va fer reaccionar l'alcalde, Josep Maria Corominas (CiU). «No em sembla just - va exclamar- que doni la culpa als ciutadans perquè han votat!». Va seguir manifestant que «hi ha uns resultats que s'han d'acceptar i no es pot retreure si van votar una cosa o una altra als ciutadans». Garcia es va excusar i va aclarir que no es referia al vot dels ciutadans, sinó a la voluntat de pacte dels grups d'esquerra. Garcia va recordar que la moció demanava l'activació dels apartats de la llei d'emergència que el Parlament permet posar en funcionament. A més, va retreure que «no es volen gastar els diners, perquè els volen invertir en altres coses que no són les persones». Josep Berga va indicar que és impossible fer un catàleg de tots els habitatges d'Olot. També va explicar que la política la fan els regidors que estan a l'equip de govern. Va valorar que no es pot fer política amb mocions i va considerar que manar és responsabilitat de l'equip de govern indicant que seran els ciutadans els que jutjaran.