Una bona part de les fonts naturals del terme municipal de Santa Pau s'han assecat o ragen molt poc. Les fonts consultades ho atribueixen a la poca importància de les pluges de primavera i d'estiu. També hi ha opinions que apunten cap a una possible incidència dels pous foradats pel subministre de cases disseminades.

Encara hi ha hagut esments als efectes dels moviments provocats pels darrers terratrèmols tot i que l'últim sisme destacat va ser un de 3,5 graus, ocorregut el 23 de juliol del 2008. Va tenir l'epicentre a Sant Feliu de Buixalleu, concretament al triangle que formen Arbúcies, Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm. El terratrèmol es va notar a la Selva, alguns punts del Barcelonès, Ripoll, Girona, Banyoles i a la Garrotxa, a Olot, Santa Pau, Sant Jaume de Llierca i les Planes d'Hostoles.

Sigui com sigui, la font Calenta, la font Fresca, la font del Molí, la de can Teixidor i la del Bernadal i d'altres no ragen. L'alcalde de Santa Pau, Josep Companys (ERC), explica que «parlem amb gent gran i ens diuen que no ho havien vist mai».«Hi ha gent que ho atribueix al fet que cada vegada es fan més pous», va afegir.

«Aquí prop -explica la responsable del càmping masia can Patxet- hi ha la font Fresca i la font Calenta. Són fonts que sempre havien rajat bé i ara no ragen». Segons ella, la font Calenta s'havia assecat fa uns 25 anys. Ahir, la font Fresca amb 6 dolls amb prou feines rajava un fil d'aigua. Una mica més enllà la font Calenta restava seca i semblava de molt de temps.

La responsable del càmping explica que el nom de la font Calenta ve del fet que l'aigua sempre surt a la mateixa temperatura i recorda que «abans, quan hi anàvem a rentar la roba al safareig a ple hivern, sortíem amb les mans ben calentes». Segons ella, és una aigua de molta qualitat que ve d'un aqüífer molt profund. La causa de l'estat de les fonts -segons el seu criteri- és la manca de pluges i la poca quantitat de neu a la muntanya. «Quan neva molt a muntanya, és quan revé», explica. A més argumenta que «la falta de neu i de pluja han assecat les fonts. Les muntanyes mai no són blanques. Plou i fa un ruixat de mitja hora i sembla molt però no aprofundeix».

Més enllà a la casa de colònies dels Arcs indiquen que no tenen problemes d'aigua gràcies al pou.

La poca pluja, culpable

Xavier Puig, director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, indica que la lògica apunta cap a la poca consistència de les pluges com a causa del assecatge de les fonts. Posa d'exemple la font Moixina d'Olot. La font Moixina considerada un símbol de l'abundància d'aigua del pla d'Olot des de fa 3 anys, cada estiu s'asseca. Puig ha explicat que «quan torna a ploure, tornen a rajar en abundància» i precisa que «ploure és una llevantada de 3 o 4 dies, no una ruixada de tarda de mitja hora». Segons ell, la darrera només té incidència en la vegetació i comenta que per explicar les assecades de la font Moixina, el Parc fa un estudi de la xarxa de recs de la font.

També opina que un sisme té capacitat per canviar el sistema geològic i provocar canvis en els sistemes d'aigües subterrànies. Això no obstant, ho va descartar pel fet que el darrer sisme de consideració està força allunyat en el temps.

Tampoc dóna excessiva importància a les nevades recordant que les muntanyes nevades queden molt lluny de la zona de Santa Pau i afegeix que al municipi no s'han construït pous capaços d'incidir amb la capacitat dels aqüífers situats sota el terme.

Diferents entitats ambientals -en els darrers temps- van alertar dels efectes del canvi climàtic en la vida a la Garrotxa. Un dels avisos fa referència a les reserves d'aigua dels aqüífers -molt abundants a tota la comarca de la Garrotxa- però sotmesos a l'abundància d'aigua d'una pluja cada vegada molt més escassa.