La Diputació de Girona, l'Obra Social La Caixa i el Consorci de les Gavarres han adequat dos safarejos per establir poblacions d'espinós (Gasterosteus aculeatus), un peix petit poc habitual a Catalunya que els darrers estudis mostraven en risc d'extinció, ja que pateix els llargs estiatges que cada vegada afecten més les reserves d'aigua permanents de les conques dels rius Daró i Onyar. Així, es podran conservar, de manera controlada, poblacions mínimes en aquells punts on s'han trobat exemplars morts per sequera en trams fluvials actualment eixuts.
D'altra banda, també s'han eliminat poblacions de plomall de la pampa establerts en el medi natural, una espècie utilitzada en jardineria que ha colonitzat diferents espais naturals pròxims a urbanitzacions. Les accions s'han fet sobretot a Calonge, a l'entorn de la vall dels Molins, i en diversos punts més del massís. Primer es va fer una desbrossada prèvia de la zona, i després es va tractar amb herbicides. S'estima que més de 500 peus han estat objecte de l'acció de control.
A part dels objectius estrictament vinculats a la preservació del patrimoni natural, el projecte també va dirigit a la reinserció social de col·lectius de persones en risc d'exclusió social, les quals han executat un 67 % dels treballs del projecte d'accions de conservació de les Gavarres.
Un pulmó i no un polvorí
La Diputació, l'Obra Social La Caixa i el Consorci de les Gavarres ahir van donar a conèixer els resultats de l'última campanya de prevenció d'incendis i millora forestal que s'ha dut a terme a les Gavarres, un espai natural protegit que inclou més de 280 km2, dels quals el 90% és massa forestal. Els treballs, amb un pressupost de 39.900 euros, han consistit bàsicament en la creació de franges de seguretat en punts estratègics de la carena principal del massís en una superfície de 10,5 hectàrees, alhora que s'ha desbrossat de forma manual la part arbustiva per tal d'eliminar combustible acumulat. Per altra banda, s'ha aclarit la vegetació en unes 4 hectàrees a l'entorn de la parròquia medieval de Fitor al municipi de Forallac, un dels punts més freqüentats del massís, i s'han adequat dos safarejos per establir poblacions d'espinós, un peix petit poc habitual a Catalunya i en risc d'extinció.
«No volem que aquest massís es consideri un polvorí, sinó que volem que les Gavarres es percebi com un pulmó imprescindible en l'organisme de les comarques gironines», va assenyalar el vicepresident de la Diputació i president del Consorci de les Gavarres, Fermí Santamaria. Durant una visita als treballs -acompanyat d'altres responsables-, va subratllar la necessitat de prevenir el risc d'incendi i de tenir cura de la qualitat dels ecosistemes del massís perquè pugui exercir la seva funció «ecològica i social». Per això, els treballs de la campanya d'enguany s'han centrat sobretot en la creació de franges de seguretat en punts estratègics de la carena principal.
Desbrossar zones d'arbustos
S'ha fet d'acord amb el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals del perímetre de protecció prioritària les Gavarres i continuant amb la feina que s'havia fet anteriorment. Concretament, s'ha treballat en 10,5 hectàrees i s'ha fet una estassada amb una motodesbrossadora per aclarir la part arbustiva, amb la idea de trencar la continuïtat entre el sotabosc i les capçades i eliminar una gran part del combustible acumulat. El que es vol amb aquesta mesura és reduir tant la intensitat com la velocitat d'avanç d'un possible incendi just en el punt on el foc hauria de saltar i canviar de vessant.
En la mateixa línia de prevenció d'incendis, s'han fet treballs d'estassada i aclarida en unes 4 hectàrees a l'entorn de la parròquia medieval de Fitor, a Forallac, i un dels indrets més freqüentats del massís. Aquests treballs, centrats a la finca de Can Puig de Fitor, han permès eixamplar l'espai de pastura d'un ramat local que contribueix a mantenir un espai de conservació del bosc de sureda.
