Jaume Dulsat · Alcalde de Lloret de Mar

«Cal convèncer la gent que apostar per la qualitat a llarg termini té premi»

Després de la renúncia de Joan Gou (CiU) com a regidor de Turisme, serà el batlle lloretenc qui assumirà el repte d'intentar canviar l'actual model turístic, marcat amb l'estigma de ser de "borratxera", sobretot arran dels aldarulls que s'hi van viure fa cinc anys. És diplomat en turisme, exerceix com a professor de l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme de Sant Pol de Mar i gestiona empreses relacionades amb aquest sector.

09.08.2016 | 07:19
«Cal convèncer la gent que apostar per la qualitat a llarg termini té premi»

Fa quatre dies, el regidor de Turisme de Lloret de Mar, Joan Gou (CiU), va renunciar al càrrec en veure's "incapaç" de liderar el canvi del model turístic actual. Una decisió que s'ha produït quan es compleixen cinc anys dels últims aldarulls nocturns viscuts a la localitat selvatana. Ara, el repte d'aconseguir aquest canvi serà de l'alcalde, Jaume Dulsat, qui assumirà la cartera de Turisme.

Era vostè la persona més idònia per assumir aquest càrrec?
Al nostre equip de govern treballem per competències. Fins ara teníem en Joan Gou, que és una persona amb molt coneixement turístic i dilatada experiència professional. Des del moment que ell decideix fer un pas al costat, el més lògic és que ho gestioni l'alcalde, perquè és un especialista en la matèria i perquè és un tema nuclear i estratègic a Lloret.

Segons Gou, el canvi implica pensar a "llarg termini". Vostè recollirà el seu llegat?
I tant. El seu llegat no deixa de ser conjunt. Hi ha una sèrie de conclusions del Congrés d'Urbanistes o del Repensa a partir de les quals hem d'anar construint i millorant el relat i aplicant nous aspectes en el Pla Operatiu de Turisme que és la base que ens marca el camí a llarg termini i en el qual es treballa en la línia de com millorar els accessos, l'ordenació urbanística o la comunicació, entre altres.

Es veu capaç de "cohesionar" els sectors polític, econòmic i social?
Es que és complicat. Tot i que hi ha un interès comú que és Lloret de Mar, la ciutat i la Destinació, la gent té la tendència a mirar-se les coses des de la seva trinxera.

Així creu que no és possible?
Al final no és un tema d'imposar, sinó de convèncer. Aquest camí està engegat i cal acabar de convèncer la gent que és el camí que toca. Que apostar per la qualitat té premi, que fer les coses bé a llarg termini és molt millor que buscar la rendibilitat a curt.

Potenciant el turisme familiar?
L'esportiu i el de congressos. Perquè el familiar és fantàstic, però és estacional. I com a gran destinació turística busquem la segmentació de productes que ens treguin d'aquesta temporalitat. I això ens ho dóna l'esportiu i el de congressos. Aquest és el turisme que volem construir.

Per què aquests en concret?
Els congressos porten empresaris que tenen un poder adquisitiu més alt, busquen experiències i a més estem a prop de Barcelona. A curt o mig termini, amb l'arribada del ramal de la C-32, ens connectarem molt millor. També tenim una zona esportiva que es troba en el segon centre de la ciutat i que està a pocs minuts dels hotels. És un gran valor afegit, perquè facilita moltíssim que es puguin fer esdeveniments esportius.

I que farà destacar Lloret en aquest tipus de turisme per sobre d'altres destinacions?
Que som molt competitius, que tenim una relació qualitat/preu molt alta i que som a prop de Barcelona. Fa cinc anys vam iniciar aquest canvi i, de moment, hi ha uns segments que treballem molt bé i que van creixent.

Cinc anys. Justament els mateixos dels aldarulls nocturns viscuts a Just Marlès...
Aquells fets van marcar un punt d'inflexió i, des de llavors, s'han creat unes ordenances de civisme molt més adequades que es fan complir i que donen els seus fruits. També hi ha una actitud de l'Ajuntament molt més enfocada perquè això no passi mai més i que va relacionada amb els permisos d'activitat dels locals nocturns o de les sales de festa. Això no vol dir, però, que la gent jove no tingui dret a sortir i fer una copa.

Però la imatge de "Lloret, turisme de borratxera" persisteix...
En el seu moment va tenir un impacte molt bèstia. La consellera d'Interior -Montserrat Tura- va posar aquesta etiqueta -el 2004- amb una certa frivolitat i jo crec que amb un mal criteri. Jo no frivolitzaria mai amb el que ha passat a Platja d'Aro fa pocs dies. Perquè on hi ha molta gent, sempre hi ha la possibilitat que passin coses. Evidentment és un tema perceptiu, en un lloc complicat i necessita gestió.

L'increment dels Habitatges d'Ús Turístic (HUT) complica aquesta gestió?
Ho complica molt més perquè hi ha els que estan legalitzats i els que no i estan inclosos en edificis de veïns. Això complica el dia a dia. Però la tendència turística ens porta a no voler viure en un hotel sinó en cases i pisos particulars com els veïns locals. Això ocasiona dificultats de gestió aquí i a tot arreu. La ciència turística és social i no és exacte.

Millorar el model turístic passaria per reurbanitzar el centre?
El nucli antic és el barri més desigual que tenim. També és on viu més gent (unes 9.000 persones). Hi ha carrers que necessitarien més vida i dinamització, però també hi ha el Passeig, el carrer Sant Pere i de la Vila, que són els tres principals eixos de circulació de gent. En aquest sector, hem de ser capaços de millorar partint dels estudis que tenim sobre la taula.

I segons aquests estudis, quin seria el canvi més dràstic a fer?
Els urbanistes que van venir es preguntaven per què el Passeig, que té una façana marítima espectacular, és una arteria de pas. I tenen raó, però a veure qui agafa i treu els cotxes d'aquest espai. Va haver-hi un govern que ho va intentar fa sis anys, limitant el Passeig a un sol carril de circulació i va ser dramàtic. Es van recollir signatures i tot. Per tant, a part de tenir la valentia de fer els canvis, la gent els ha de voler fer.

Per tant podria ser una opció per al futur...
Potser el dia que estiguem ben comunicats externament amb la Ronda de la Costa Brava Sud i la circumval·lació es podran prendre accions per pacificar el trànsit del centre però has de tenir les eines. No és fàcil de conjugar.

Que la gent vulgui aquests canvis s'aconsegueix amb la participació ciutadana?
És la clau. Però tot i que amb els processos participatius ens agrada a tots emplenar-nos la boca que són fantàstics, manca aquesta cultura d'anar-los introduint. Muntes unes jornades amb uns tallers molt potents sobre repensar la Destinació (Repensa) i vénen unes 40 persones que acostumen a ser els mateixos i que són els que sí que tenen ganes de seguir innovant i actualitzant el negoci.

Quines mesures es poden esperar a curt termini?
Dins el Pla Operatiu hi ha moltes accions obertes que anem treballant en paral·lel. És tan transversal... Hi ha una part de gestió que farem a partir del setembre quan hagi passat la temporada alta i segons quin hagi sigut el resultat, prendrem mesures importants. Hem de convèncer la gent i, si com a Ajuntament no som capaços de crear escenaris de confiança suficient, no resultarà.

És molta feina en només tres anys...
Molta. Ens hem d'espavilar i fer-ho bé perquè la gent ens tornin a votar després.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema