Les xarxes socials són "passives" a l'hora d'eliminar molts comentaris que inciten a l'odi de les seves plataformes, especialment Facebook, malgrat ser sol·licitat per les víctimes, segons un estudi elaborat per la Universitat de Barcelona (UB) i deu entitats europees.

L'informe, titulat Prevenir, reparar i inhibir el discurs de l'odi en els mitjans digitals, s'ha elaborat a partir d'entrevistes en profunditat a 150 usuaris joves de les xarxes socials i professionals de la justícia, l'educació i les forces de seguretat a Espanya, Itàlia, França, Romania i el Regne Unit. Així, aquest estudi estableix que entre el 60 i el 90 per cent de les víctimes de delictes d'odi no els denuncien.

La professora i investigadora d'Antropologia a la Universitat de Barcelona i coordinadora de l'estudi a Espanya, Olga Jubany, va explicar que el mecanisme de denúncia a les xarxes "no funciona", i fins i tot "normalitza" els discursos de l'odi. Jubany va explicar que, en veure que molts dels enquestats afirmaven que denunciar comentaris denigrants a Facebook "és com una broma perquè al final no hi ha conseqüències", l'estudi analitza 100 d'aquests missatges a Facebook. Tot i la rapidesa a contestar a les denúncies, la resposta de Facebook va ser que només nou d'aquests missatges violaven les Normes de la Comunitat. "Els criteris per retirar aquests missatges són aleatoris", ja que mentre Facebook va retirar missatges com "els gossos són més discrets que els musulmans", va conservar "cal matar-los tots sense pietat".

L'estudi apunta que els joves musulmans "consideren els missatges islamòfobs una part més de la seva vida". "El nivell d'inacceptabilitat s'ha relaxat quan es fa referència als musulmans i els immigrants". El doctor en antropologia i president de l'Associació Catalana d'Ajuda al Refugiat, Miguel Pajares, va apuntar que el discurs de l'odi és més perillós quan apareix a diaris digitals, xarxes socials o fòrums de discussió general, que "el normalitzen i l'estenen molt més". El problema, segons Pajares, és que el discurs de l'odi "es veu inevitable, i els que el difonen comproven que no els passa res". "A internet s'està imposant la idea que els que propaguen el discurs de l'odi estan en realitat exercint un dret". El fiscal coordinador del Servei de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, va recordar en aquest sentit que "la llibertat d'expressió no és un dret fonamental absolut", sinó que el mateix està clarament limitat en la mesura que incideixi en la dignitat i l'honor de les persones.