El Departament d'Agricultura i els agents rurals volen estendre les captures nocturnes de senglars des d'un tot terreny arreu de les comarques gironines. El sistema per controlar la plaga és molt més efectiu que les batudes i els aguaits, i s'han arribat a abatre 243 exemplars en 29 recorreguts. Sobretot en àrees del Gironès i el Baix Empordà, on l'espècie ha fet estralls als conreus. El Departament admet que la població de senglars a la demarcació està del tot «descontrolada» i aposta per implantar aquest mètode arreu, tenint en compte que s'ha declarat l'emergència cinegètica a bona part del territori. El problema és que els caçadors no sempre el veuen amb bons ulls, tot i que les dades demostren que, per més senglars que es cacin, el seu nombre no disminueix d'un any per l'altre.

La proliferació de senglars s'ha convertit en un autèntic problema a les comarques gironines. Sobretot al Pla de l'Estany, a la Selva, a la Garrotxa i a l'Alt Empordà. Són zones que es troben sota declaració d'emergència cinegètica; és a dir, que hi ha més de vuit exemplars per quilòmetre quadrat o que, arran dels danys que provoca l'espècie, s'han arribat a donar més de deu autoritzacions excepcionals per abatre'ls.

La directora dels serveis territorials d'Agricultura, Elisenda Guillaumes, explica que la població de senglars es troba del tot «descontrolada» i que ja rep la categoria de «plaga». Per reduir-ne el nombre, es fan batudes o aguaits, però tot i que se'n cacen, amb això no n'hi ha prou per evitar que continuïn reproduint-se i augmentin any rere any.

Per això, els agents rurals van començar a capturar-ne de nit amb l'ajuda d'un tot terreny. Sobretot, allò que es vol és evitar que els senglars malmetin les collites. A la zona de la Bisbal, per posar un exemple, els pagesos han hagut de deixar de plantar blat de moro, perquè se'l menjaven tot. I l'any passat, els estralls que l'espècie va causar als conreus van generar pèrdues d'uns 30.000 euros al sector. «Ara, per primer cop, hem trobat un mètode que és molt efectiu per controlar el senglar», explica el cap dels agents rurals a la demarcació, Ignasi Dalmases. El Departament ha adaptat dos pick-up (vehicle semblant al camió, però de dimensions més reduïdes) del cos, que s'utilitzen per fer les captures nocturnes. Gràcies al tot terreny, es pot cobrir una àrea de 50 quilòmetres en tan sols quatre hores. Sempre, camps de conreu i cultius situats dins àrees de cacera. Dos agents amb escopetes se situen a banda i banda de la caixa del tot terreny, situada a uns 2 metres d'alçada. Al mig dels rurals, un pagès il·lumina els cultius amb un focus a mesura que el pick-up va avançant. Quan el llum enfoca un senglar o un grup (se n'han arribat a veure fins a una vintena en un sol camp) els agents disparen i abaten els que poden.

Ignasi Dalmases precisa que el tot terreny «compleix amb totes les mesures de seguretat». El vehicle porta un limitador de velocitat, que no li permet passar de 25 km/h mentre circula per camins rurals i conreus. «A més, els agents que estan dalt la caixa tenen al seu costat un mecanisme que activa l'aturada immediata i para el motor», indica el cap dels agents rurals.

20 exemplars en una nit

Només cal donar un cop d'ull a les xifres per veure com és d'efectiu aquest sistema. La setmana passada, a la zona de Cruïlles, els rurals van abatre vint senglars en tan sols una nit. I en quatre àrees de cacera repartides entre el Baix Empordà i el Gironès, els agents han capturat fins a 243 senglars en 29 recorreguts. En contrapartida, els aguaits nocturns -en què el caçador espera la presa- donen poc resultat. Per exemple, en una àrea de cacera del Gironès, al llarg de nou dies i en dos punts simultanis, es van abatre només dos senglars. I això, estant-se una mitjana de tres hores i mitja esperant que aparegués el senglar.

El cap dels rurals a la demarcació explica que l'objectiu és estendre les captures des d'un tot terreny arreu de la demarcació. «Hi ha molt pocs llocs, gairebé diria que quasi cap excepte als Aiguamolls de l'Empordà, on tinguem controlada la població de senglar», precisa. Dalmases també subratlla que els recorreguts amb pick-up s'han de complementar amb les batudes i altres mètodes (com les trampes), i vol deixar clar que Agricultura autoritza aquests itineraris amb caràcter «excepcional». Aquests recorreguts nocturns comencen a mitjans d'abril. D'aquesta manera, també s'evita que les truges ja hagin gestat i que, d'aquesta manera, neixin més garrins. Cosa que, de retruc, contribueix a frenar la proliferació del senglar. Per implantar el mètode arreu del territori abans però caldrà vèncer les reticències dels caçadors. I és que, com que els itineraris es fan dins de vedats, han de comptar amb el seu vistiplau. Ara bé, no tots hi estan d'acord, perquè temen que això els perjudiqui la temporada de cacera.

De fet, actualment, els agents rurals fan recorreguts nocturns amb tot terreny en una desena d'àrees (la majoria, al Gironès i al Baix Empordà). Entre aquestes, hi ha la zona de la Vall del Llémena o tota la part de Cruïlles, Fonteta, la Bisbal i Madremanya. El Departament d'Agricultura, però, novament treu xifres per demostrar que, per més senglars que s'abatin, la seva població no disminueix. De fet, augmenta any rere any. Per fer-se'n una idea, la temporada passada una de les colles de caçadors de la Bisbal va caçar fins a un 114% més de senglars respecte a la temporada anterior (de 89 van passar a 190).