La gihad en família, un fenomen en alça

El cas dels dos germans detinguts a Arbúcies posa en relleu l'elevat nombre de radicals detinguts amb llaços fraternals

10.08.2016 | 07:10

Les últimes detencions a Arbúcies de germans vinculats a l'Estat Islàmic han posat en relleu un fenomen, el de la gihad en família, ja observat en els atemptats de París i Brussel·les (en tots dos van participar-hi germans) i que es creu que pot anar a més, en opinió d'especialistes en la lluita contra el terrorisme gihadista.

Segons va explicar a Efe un expert en combatre aquests grups terroristes, a Espanya són ja nombroses les operacions en què s'ha detingut radicals islamistes amb llaços fraternals, com la que recentment es va saldar amb la detenció a Arbúcies de dos germans marroquins acusats de finançar l'Estat Islàmic (EI) i que encara segueixen a la presó.

Setmanes abans, en una altra operació a Lleida, la Guàrdia Civil va arrestar tres germans pakistanesos per adoctrinar en el gihadisme, i fa un any es va produir la més cridanera de totes, la detenció d'uns bessons a Barcelona que, amb 16 anys, planejaven viatjar a Síria encoratjats per la seva mare, d'origen marroquí, que un any abans havia perdut el seu fill gran combatent al costat de l'EI.

«Els principals caladors del terrorisme sempre han estat amics i familiars», però en «aquest tipus d'amenaça» hi ha un altre factor afegit i és que les famílies «formen cercles molt tancats, que acreixen aquesta vinculació religiosa», assenyala aquest expert.

Però els estímuls no són només familiars. També s'ha observat que les segones o terceres generacions d'immigrants musulmans «es caracteritzen per tenir un cordó umbilical amb els seus països de referència, on, a la fi, els solen radicalitzar».

I no només això, sinó que també s'ha constatat que en moltes ocasions l'últim impuls per decidir-se a viatjar a Síria i unir-se a l'EI l'han rebut al seu país d'origen.

«Gent del seu poble o familiars que hi viuen i que els animen a fer aquest pas», va explicar a Efe Dolores Delgado, fiscal de l'Audiència Nacional coordinadora dels assumptes sobre terrorisme gihadista. De fet, pel que fa als gihadistes espanyols d'origen marroquí, els investigadors van detectar «en un altíssim percentatge de casos» que una visita a la seva família al Marroc va ser «el pas previ» al viatge a Síria, destaca Delgado.

«Se'n van al Marroc i no se sap si d'aquesta família extensa que tenen allà o d'aquest entorn reben una última empenta ideològica», apunta la fiscal, en explicar com, «d'una banda, van a acomiadar-se i a saldar deutes per anar-se'n nets i, de l'altra, per acabar de rebre aquest impuls de legitimació a la seva decisió».

Per contra, creu que el fenomen dels vincles familiars entre integrants de l'EI no respon a un perfil concret de família i considera que el fet que germans comparteixin el mateix nivell de radicalitat respon a altres factors.

Circumstàncies, no perfils

«No hi ha perfils, sinó circumstàncies», assegura Delgado, que, al fil d'aquesta idea, explica que es va detectar «un doble paper» que pot assignar-se a la família del gihadista depenent de quin hagi estat el seu comportament.

Un tipus de família són aquelles en què hi ha un major o menor grau de connivència amb l'activitat del familiar que ha abraçat la gihad i que pot variar des de «l'acceptació fins a l'admiració per aquells que s'han radicalitzat i han marxat a Síria», fet que pot arrossegar un altre membre del nucli familiar a tractar d'emular el parent que desperta l'admiració entre els seus. En sentit contrari, prossegueix Delgado, també hi ha les famílies on la radicalització d'un dels seus membres preocupa i arriba a produir «angoixa per la decisió d'anar-se'n a Síria» o de seguir els postulats de l'EI o Daesh.

«En els dos casos és el silenci el que impera perquè una vol l'èxit per al que ha marxat i l'altra té por pel que pugui passar si denuncia la situació».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema