El 90 % dels condemnats que fan treballs a la comunitat no tornen a delinquir

Les imprudències flagrants al volant o la violència de gènere centren la majoria de casos amb penes alternatives a la presó a Girona

15.08.2016 | 07:07
Mohamed, que fa treballs a la comunitat, pinta a la delegació del Govern.

Nou de cada deu condemnats a qui el jutge permet substituir la pena per treballs en benefici de la comunitat, tractaments de desintoxicació o cursos formatius no tornen a delinquir. Les conegudes com a mesures penals alternatives s'han revelat eficaces a l'hora de combatre aquells il·lícits que porten aparellades penes lleus. I on el condemnat, sovint, no té antecedents. Permeten aplicar un càstig alternatiu al d'estar-se entre reixes una temporada.

A les comarques gironines, ara com ara hi ha 638 condemnats que segueixen aquesta mesura. La majoria han comès imprudències flagrants al volant o bé violència de gènere, però també lesions o amenaces. El delegat de Justícia a Girona, Jordi Martinoy, explica que les mesures penals alternatives "augmenten les capacitats de reinserció i la reflexió que fa un mateix sobre el delicte comès".

En Mohamed té 43 anys i viu a Girona. De dilluns a dimecres, cada tarda va a la Delegació del Govern per fer-hi tasques de manteniment. Pinta parets, arregla aquells llocs on el guix ha caigut i també fa trasllats de mobles. Aquesta primavera, el van condemnar a sis mesos de presó per amenaçar de mort un altre home. El jutge, però, va permetre que se li commutés la pena per 180 dies de treballs en benefici de la comunitat. Ara, ja n'ha complert un terç. "S'hi està millor aquí que no pas a la presó", explica. I hi afegeix: "El que tinc clar ara és que el que m'ha passat no es repetirà".

Ell és un dels 638 condemnats gironins que, avui dia, gaudeixen d'una mesura penal alternativa que els evita anar a parar entre reixes pel delicte que han comès.

Formació i reeducació

Aquestes mesures engloben tant treballs per a la comunitat com l'obligació de participar en programes formatius i de reeducació o, en el cas dels toxicòmans, de seguir tractaments. La seva aplicació a Girona ha anat en augment els darrers anys, creixent fins a un 141% des del 2006.

Des de principi de 2016, ja hi ha hagut 1.109 gironins que han sortit de les sales de vistes amb una sentència que els estalviava la presó. El càstig al delicte hi continua essent, però s'evita l'ingrés a un centre penitenciari.

El delegat de Justícia explica que "el gruix d'aquestes persones" han comès o bé un delicte de trànsit (70%) o bé una violència de gènere (20%). "Però també ens trobem amb altres tipologies, com ara lesions o amenaces", indica.

El fet que els il·lícits al volant es trobin darrere de la gran majoria de casos té raons de ser. "Per una banda, perquè els darrers canvis al Codi Penal ja preveuen la imposició directa d'aquestes mesures alternatives quan es condueix begut, drogat o sense carnet", diu Martinoy. I també "perquè també s'ha incrementat la persecució contra aquestes infraccions, pel perill que suposen per a la seguretat viària".

Sobre l'eficàcia dels resultats, el delegat de Justícia a Girona subratlla que "les dades ens indiquen que el 30% d'aquells que compleixen condemna a la presó després tornen a delinquir; en canvi, en el cas de les mesures penals alternatives, aquest percentatge baixa fins al 9 o el 10%".

Quan el jutge permet commutar la pena per treballs en benefici de la comunitat, qui s'encarrega de fer-los efectius és el Departament. Per això, a la demarcació, Justícia té signats convenis amb més de mig centenar d'ajuntaments i entitats, on els condemnats hi poden fer els treballs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema