Els agents rurals arriben a fer més de 3.000 actuacions al llarg de l'any arreu de les comarques gironines per evitar incendis forestals. Inspeccions de línies elèctriques, de l'estat en què es troben carreteres i línies de tren o d'altres punts on una guspira pot encendre el sotabosc (com ara àrees recreatives) en són exemples. La demarcació, però, arrossega des de fa temps una clara assignatura pendent: les franges de protecció a urbanitzacions i masos aïllats, on s'ha de deixar net un tram de 25 metres per evitar que les flames arribin a les cases.

El Departament d'Agricultura s'ha fixat que el 100% dels municipis gironins tinguin dibuixat sobre plànol a finals d'any on cal fer aquests perímetres de protecció. Després, caldrà executar totes les franges (i sobretot, mantenir-les). A la demarcació, ja hi ha municipis com Torroella de Montgrí que cobren una taxa als propietaris d'urbanitzacions per netejar aquest sotabosc que toca habitatges.

Els episodis de calor a l'estiu, lligats a humitats baixes, són sinònims de l'activació del Pla Alfa davant del risc que es declari un incendi forestal. Però la feina per prevenir els focs, tot i que s'intensifica entre mitjans de març i d'octubre, abasta tot l'any.

A les comarques gironines, els agents rurals arriben a fer més de 3.000 inspeccions (el 2015, van ser-ne 3.091) per evitar que una guspira es tradueixi en més i més hectàrees calcinades. Es ressegueixen línies elèctriques perquè els cables no toquin la capçada dels arbres. Es recorren línies de tren i carreteres per veure'n l'estat del voral. Es comproven les àrees recreatives enmig de bosc. La feina és ingent.

"Allà on hi pugui haver una guspira, això és un risc; només a l'N-II, ens en faríem creus dels centenars de burilles llançades al costat de l'asfalt", diu el cap del cos a la demarcació, Ignasi Dalmases. Les actuacions dels rurals per prevenir focs s'estenen a totes les comarques. L'any passat, on se'n van fer més va ser a la Garrotxa (773), seguit del Pla de l'Estany (597), la Selva (501) i el Gironès (454).

Davant un incompliment, els agents rurals aixequen acta o interposen denúncia. Això darrer passa, per exemple, en casos d'imprudències clares (fer foc on no està permès) o si el gestor d'alguna infraestructura fa ulls clucs a l'obligació de tenir-la neta de vegetació. L'any passat, a la demarcació, els rurals van interposar-ne 146. Gairebé el 30% (38) van ser contra companyies elèctriques. I una trentena més, contra administracions per tenir els vorals de les carreteres plens de matolls. La resta, es reparteixen entre cremes no autoritzades, fer fogueres on no es pot o abocar al medi materials combustibles.

Sotabosc a tocar de les cases

En paral·lel a la feina dels rurals sobre terreny, hi ha també la del Departament d'Agricultura des dels despatxos. "Evidentment, l'estiu és l'època crítica; però la feina per prevenir incendis s'estén des de l'1 de gener al 31 de desembre", explica la directora dels serveis territorials a Girona, Elisenda Guillaumes.

"Des del Departament l'aposta és clara: la millor prevenció és la gestió dels boscos, per evitar que estiguin plens de combustible vegetal que facilitarà la propagació d'un incendi", explica. I aquí és on entren en joc els plans de prevenció o els perímetres de protecció prioritària (PPP) a massissos i espais naturals que s'estan executant per prevenir grans incendis.

Però també, dins aquest grup, s'hi troben les franges a urbanitzacions i masos aïllats. Uns perímetres, aquests darrers, que com a mínim han de tenir 25 metres i que s'han convertit en la gran assignatura pendent a la demarcació.

Aquí, el gran incendi de l'Empordà del 2012 va marcar un punt d'inflexió. "Els Bombers van haver de destinar esforços a desallotjar gent d'urbanitzacions i cases que no tenien fetes les franges, i això suposava no poder-se dedicar a atacar el foc", recorda Guillaumes.

Per això, la Generalitat ha accelerat els passos per posar fi a urbanitzacions i masos aïllats que tenen el sotabosc a tocar. L'objectiu del Departament és que, a finals del 2016, tots els municipis gironins hagin dibuixat sobre plànol els llocs on hi ha d'haver franges de protecció. I a partir d'aquí, instar que s'executin quan abans millor.

Taxa als veïns

Per tirar-ho endavant, es preveuen fer línies d'ajuts als municipis. Però els ajuntaments també tenen la facultat de cobrar una taxa als veïns i propietaris que permeti tenir net el sotabosc. Un dels que ja fa els deures és Torroella de Montgrí (Baix Empordà), enclavat en ple parc natural. "Tenim una desena d'urbanitzacions i ens convé mantenir netes les seves franges perimetrals; el que fem és que els veïns paguin una petita taxa per dur a terme la neteja del sotabosc i el seu manteniment", explica l'alcalde, Josep Maria Rufí.

"Aquest és un tema clau per a la seguretat de les persones; la franja de protecció permet que un foc forestal baixi d'intensitat quan arribi a tocar de cases d'urbanitzacions", hi afegeix Ignasi Dalmases. "I també que, si l'incendi es declara a dins la urbanització, no s'estengui i prengui el sotabosc", hi afegeix el cap dels rurals a les comarques gironines.

Torroella de Montgrí és un bon exemple. Però la realitat és que casos com aquest no proliferen. Una passada amb l'helicòpter dels agents rurals per damunt la comarca permet adonar-se, a vista d'ocell, com moltes urbanitzacions i masos aïllats tenen el bosc pràcticament a la porta de casa.