Els caçadors de les comarques calculen que ja han abatut prop de 18.000 senglars des de principi d'any, uns 1.500 més que l'any passat. La dada, que el col·lectiu admet que és aproximada, reflecteix la magnitud d'una problemàtica que porta de corcoll agricultors, agents rurals, caçadors i conductors. La proliferació d'aquests mamífers ungulats és tal que es fa molt difícil portar un registre concret de la cabanya. Al març de l'any passat, per exemple, el Departament d'Agricultura publicava un informe en el qual xifrava en 13.000 els senglars abatuts en tota la temporada 2014-2015.
Aquesta va ser la dada més alta registrada mai al segle XXI (i probablement, la més elevada de la història a la província), però que tot i així ésinferior als 18.000 mamífers que els caçadors asseguren que han caçat en els vuit primers mesos d'aquest any.
Els caçadors són, des que el Govern va decretar l'emergència cinegètica el 2014, els que tenen la principal responsabilitat d'acabar amb els senglars. Narcís Sánchez, el cap de la Federació de Caça de Girona, explica que aquests mesos d'estiu un contingent de prop de 9.000 caçadors es dedica a la batuda de senglars gairebé en exclusiva.
Ho fan els caps de setmana però no per feina sinó com a part d’una afició que comparteixen, malgrat les necessitats urgents de reduir una plaga que perjudica econòmicament els agricultors gironins i posa en perill vides a les carreteres.
En aquest context, Sánchez reivindica el paper dels caçadors, que segons el seu parer, «som els que aguantem la base d'aquesta lluita contra el senglar».
I ho reivindica sobretot arran del nou mètode que utilitzen els Agents Rurals (un altre actor principal de la lluita contra la plaga) per caçar senglars, consistent a abatre els mamífers des de vehicles tot terreny, tècnica que s'ha demostrat eficaç. «Aquest mètode funciona, cert, i en casos puntuals és una gran solució, però sense la feina de més que fem periòdicament els caçadors la plaga estaria molt més descontrolada».
Els balls de xifres a l'hora de quantificar la superpoblació de senglars poden tenir els dies comptats ben aviat. A principis de setembre els caçadors gironins preveuen començar a utilitzar una aplicació específica que permetrà comptar exactament el nombre d'animals abatuts.
Un nou mètode
L'eina, que ja està plenament operativa en caça menor, està actualment en fase de proves per veure si funciona correctament per a animals més grossos com els senglars. Segons va informar Sánchez, la setmana que ve tenen una reunió amb els creadors del programa per ultimar-ne els detalls.
L'aplicació es pot descarregar d'internet i ha de permetre que, a la llarga, s'elabori un cens que permeti saber exactament quines són les regions amb més superpoblació de senglars, i poder millorar així l'eficiència a l'hora d'actuar.
Les Federacions de Caça ja fa anys que col·laboren amb les autoritats per minimitzar l'efecte de les plagues. Fins ara però, totes les mesures que s'han pres han resultat insuficients. Ni batudes nocturnes, ni reduccions de veda, ni períodes extraordinaris han posat fi a l’excés de senglars. Els altres mètodes que s'han posat sobre la taula o bé no s'han provat, o bé s'han descartat per poc efectius. Un dels que de moment ha quedat fora de les opcions de les autoritats és el de l'esterilització massiva dels animals. Un altre dels que s'utilitza actualment és el de comercialitzar la carn dels senglars abatuts. Sánchez diu que actualment una empresa de la província, Senglar de Girona, els compra els exemplars per tractar-los amb totes les garanties sanitàries i posar-los a punt per a la venda. «També hi ha una empresa de Navarra que fa el mateix», apunta. «És una bona manera de donar sortida a la carn, però no ens guanyem la vida així, ni molt menys. Amb això amb prou feines cobrim despeses», conclou.
