El Kilian Jornet gironí té només set anys i ja puja cims de més 3.000 metres d'alçària

Nahil Tenoch, veí de la capital, s'ha convertit en tot un alpinista dos anys després de superar un atac cardiorespiratori

15.08.2016 | 11:58
En Fray, el pare, a l´esquerra i en Nahil, el petit escalador, a la dreta · Diari de Girona

En Nahil Tenoch és un noiet gironí qui, a set anys d´edat, ja està seguint el camí per convertir-se en el nou Kilian Jornet. Ha pujat algunes de les muntanyes més altes de la península Ibèrica i alguna l´ha feta més de dues vegades. Els seus pares, Fray i Sílvia, aficionats a caminar, van voler inculcar-li els valors de la muntanya quan tenia un any i mig. La bona resposta del nen, així com les ganes de tornar-hi, van ser els fonaments sobre els quals s´ha anat construint la vida d´aquest petit gran heroi. Als sis anys va ascendir el seu primer 3.000, la Pica d´Estats, la muntanya més alta de Catalunya, i enguany va coronar el cim de l´Aneto.

L´accident, punt d´inflexió
La vida d´en Nahil va patir un punt d´inflexió dos anys enrere a causa d´un atac cardiorespiratori que va patir quan la família participava en una activitat organitzada per l´escola on en Nahil estudiava –el Pare Coll de Girona– amb l´objectiu de celebrar el final de curs. D´una banda, un recorregut amb bicicleta des del centre de Girona fins a Fornells de la Selva; de l´altra, un dinar a l´aire lliure amb la resta de famílies de l'escola. L´àpat es desenvolupava amb normalitat: els uns la feien petar, els altres jugaven. Això no obstant, en Fray i la Sílvia no veien el seu fill des de feia molta estona, de manera que van decidir de cercar-lo.

Els pares coneixien l´atracció que sentia el jove per l´aigua, malgrat que no sabia nedar. La piscina, doncs, era el primer lloc a descartar. Quan hi van arribar, però, hi van veure un gran grup de gent al voltant. «Com que estàs cercant el teu nano, quan veus tota aquella gent penses el pitjor. En Nahil estava al terra i el color de la seva pell era morat», recorda Fray Tenoch com si fos ahir. El cor d´en Nahil es va aturar i els seus pulmons van deixar de funcionar. Afortunadament, entre els assistents a la festa del Pare Coll s´hi trobaven dues persones que coneixien tècniques de reanimació, que van mantenir les constants vitals del noi fins que va arribar l´ambulància. Superat l´ensurt, dos anys després els pares no dubten a afirmar que la millor virtut del seu fill és «la valentia». «És molt lluitador. Lluita fins que no pot més i acompleix els seus objectius. I si no els pot acomplir es proposa de fer-ho l´endemà. És molt perseverant», expliquen. Aquesta perseverança es va fer pal·lesa una vegada en el Mont Perdut, la muntanya calcària més alta d´Europa, de 3.355 metres, situat al Pirineu aragonès. «Ningú no volia pujar-hi, perquè plovia», recorden els pares, «i, això no obstant, nosaltres vam ser els únics que vam decidir d´ascendir-lo». La família rememora amb orgull una altra ascensió: la de l´Aneto. Sobre aquesta experiència, Nahil explica que «el pas de Mahoma –de certa dificultat tècnica– em feia por, perquè hi havia precipici als dos costats, però vaig ser valent i el vaig passar, perquè volia passar-lo».

Els projectes dels Tenoch no s´aturen: el proper objectiu de la família són els Alps, la cadena de muntanyes amb els pics més alts d´Europa, entre els quals destaca el Mont Blanc, de 4.810 metres d´alçada. En Nahil també comenta que quan sigui més gran li agradaria pujar les muntanyes més altes del món, els cims situats a l´Himàlia, on es troba l´Everest.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema