Freixenet planta per primera vegada vinya a la Vall de Bianya

La previsió és que d'aquí a dos anys les empreses responsables puguin comercialitzar la primera collita de vins d'aquesta zona

17.08.2016 | 07:31
Els peus de vinya plantats als camps de la Vall de Bianya al costat de la N-260, ahir al matí.

Els peus de vinya ja creixen a la Vall de Bianya. Sota la muntanya de Santa Margarida, al costat dels camps de moresc del pla de l'Hostalnou, acabats de plantar, s'enfilen protegits per pals i tubs de plàstic.

Es tracta del camp de 10.000 peus de vinya que Freixenet ha plantat en 4 hectàrees de la Vall de Bianya. La intenció és que la primera collita es pugui comercialitzar en el termini de 2 anys. Hi han plantat varietats d'Alsàcia i la Borgonya, que són zones de França amb tradició vinícola i amb un clima similar al de la Vall de Bianya.

L' empreses vinícola ha apostat per la Vall de Bianya després d'haver-ne fet un estudi climàtic i de les característiques hídriques. El sòl de la Vall de Bianya és orgànic, asseguren els experts. Es tracta d'una fertilitat reconeguda i documentada en els estudis agrícoles fets al llarg del temps.

Pel que fa al clima, es freqüent veure com la calitja del matí sura per damunt dels camps per causa dels refredaments nocturns. Després al mig del dia la temperatura pot arribar a nivells molt alts. El canvi tèrmic -segons els experts- propicia la maduració.

La previsió és que les vinyes de la Vall de Bianya requereixin de molta atenció, per causa de les humitats. Tot i que la tendència reconeguda en els estudis sobre el canvi climàtic a la Garrotxa marca una reducció de les precipitacions i períodes de sequera, la Vall de Bianya encara és considerada una zona humida. La humitat fa preveure que s'hagin de tractar les vinyes amb sistemes contra les malalties.

Pel que fa a la temperatura, el Servei Meteorològic de Catalunya n'ha constatat l'augment en mitjana anual, d'uns 0,24ºC per dècada per al període 1950-2011.

També cal dir que un dels consells del Pla d'Adaptació al Canvi Climàtic a la Garrotxa és l'aposta per cultius menys necessitats de recursos hidrològics. Els ceps necessiten menys aigua que el moresc.

La Garrotxa i el vi

La Garrotxa té una tradició vinícola antiga, encara que amb un buit en les darreres centúries. Fins al segle XVIII s'hi van conrear raïms. El raïm està present en els primers documents medievals, per tant és molt possible que abans dels primers escrits també se'n cultivés.

A les faldes de les muntanyes encarades al sol hi havia vinyes esgraonades amb parets seques. Allí hi creixien raïms per al consum propi dels habitants de les masies.

En el segle XVIII, l'agricultura va enregistrar avenços importants i es van introduir cultius d'origen americà. Les comunicacions també van millorar. No perquè fessin més carreteres, sinó perquè els camins van començar a ser segurs.

La seguretat va propiciar el transport de vi de l'Empordà cap a la Garrotxa. La facilitat de disposar de vi de l'Empordà a bon preu, va fer que els pagesos destinessin els terrenys a cultius més rendibles. Des de llavors, la visió de ceps a la comarca ha estat estranya. Del cultiu només va quedar el nom dels terrenys que encara són coneguts com a vinyes, tot i que són usats pel conreu de verdures. És a dir, són horts de jubilats.

Per primer cop en molt de temps, el 1994 el celler Mas Gironella de les Planes d'Hostoles va començar a comercialitzar vins i caves. El vi sortia de raïms cultivats pel sistema de l'emparrat. Consisteix a col·locar enfilades de filferro entre els ceps. La idea és que les plantes rebin moltes hores de sol i de vent. A més, el filferro evita que les branques toquin a terra. El sistema evita humitats i malalties. Els vins mas Gironella de les Planes van prosperar i ara es venen a tot l'Estat.

El clima de les Planes d'Hostoles és molt similar al de la Vall de Bianya. Es tracta d'una vall rica en aigües i també de reconeguda fertilitat.

Fa dos anys, els cellers Oliver Conti van presentar un vi Pinot Noir sorgit d'unes vinyes que l'empresa conrea a Tortellà des de fa uns 12 anys. En la primera edició en van produir 1.200 ampolles. En aquella ocasió, l'empresa va calcular que amb les 4 hectàrees que tenen a Tortellà podien arribar a produir 20.000 ampolles.

El motiu pel qual el propietari del celler va escollir la Garrotxa va ser perquè buscava un terra més argilós amb menys alçada i un clima menys mediterrani que el de l'Alt Empordà.

El clima de Tortellà -tot i ser la Garrotxa- és més sec que la Vall de Bianya. Es tracta d'un poble amb problemes de subministrament d'aigua històrics. Es tracta d'una diferència climàtica que l'oposa a la Vall de Bianya, coneguda per la frondositat de la vegetació, les fonts i els rierols.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema