«Fer invisible la prostitució a la carretera no fa que deixi d'existir»

Treballadores socials rebutgen la pressió policial a les dones que es prostitueixen als vorals

17.08.2016 | 09:00
«Fer invisible la prostitució a la carretera no fa que deixi d'existir»

'Projecte Carretera' és el nom que engloba la feina de les educadores socials del nord del Maresme i la zona del Montseny, a cavall entre la Selva i el Vallès, que des de 1997 recorren la N-II i la C-35 per prestar assistència a les dones que exerceixen la prostitució a peu de carretera. Se'ls ofereix material profilàctic i atenen les seves demandes a nivell social per intentar garantir, tant com sigui possible, el seu benestar. Educadores i prostitutes rebutgen la pressió que suposa per a les treballadores del sexe normatives com la Llei de carreteres del 2012 o les nombroses ordenances de civisme que molts municipis utilitzen per intentar eradicar la prostitució. "Intentar fer invisible la prostitució a la carretera no farà que deixi d'existir", explica Marta García, educadora del 'Projecte Carretera'. Foragitant-les de la carretera, opina, es dificulta la feina d'acompanyament i atenció a la dona.

El perfil de la dona que fa aquestes carreteres ha anat variant i actualment són majoritàriament de països de l'est, com Bulgària o Romania, però també d'Amèrica Llatina, molt més presents anys enrere, juntament amb les russes. Les treballadores socials asseguren que aquestes dones són a la carretera per necessitat i que estan fora dels circuits de les grans màfies.

La implantació de la nova Llei de carreteres el 2012 el recorden com un moment traumàtic. "Hi havia molta pressió policial i algunes van marxar, però amb el temps han tornat, sobretot després de pactar amb els Mossos que se les deixés estar si es posaven 50 metres a l'interior dels camins i no a peu de carretera", explica Marta García, educadora del 'Projecte Carretera'.

Amb tot, des del 'Projecte Carretera', que gestiona la Comunitat Terapèutica del Maresme, es mostres crítics amb la política sancionadora vers les treballadores del sexe: "Acostumem a fer fora el que ens molesta a la vista", denuncia Garcia. Assegura, però, que la repressió no farà desaparèixer el problema i demana que es pugui garantir l'atenció a la dona.

Una dona que fa deu anys que treball a la carretera que va de Tordera a Hostalric assegura que els primers mesos va haver molta pressió policial. Ara, en canvi, reconeix que ningú compleix la distància dels 50 metres, però tampoc existeix la pressió per part de les autoritats. "Som prostitutes i a ningú els importem. En aquest país no hi ha res regulat", etziba.

Des del 'Projecte Carretera' defensen que les dones "hi seran igualment i cal que estiguin ben ateses. L'objectiu és que puguin tenir els seus drets com a persones i apropar-les als serveis comunitaris. Fer-les invisibles només ens impedeix fer la nostra feina i no les podríem atendre", reflexiona Marta Garcia.

El cas de Tordera
Tordera és un dels municipis que fa més anys que treballa per eradicar la prostitució de la carretera. L'any 2009 es va aprovar una ordenança municipal per regular la presència de dones que ofereixen sexe a peu de carretera i a dia d'avui pràcticament ha desaparegut del paisatge urbà del municipi.

En aquest sentit, els anys 2009 i 2010 es van posar més de mig miler de multes a dones i clients, tot i que només es van cobrar la meitat, les dels clients, perquè les prostitutes es declaren insolvents. Tot i això, la pressió va sorgir efecte i l'any passat només va caldre posar deu multes, mentre que durant la primera meitat del 2016 se n'han posat tres.

L'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, assegura que la seva posició no és en contra de la prostitució com a tal, sinó per les problemàtiques associades, com el proxenetisme o la llibertat de la dona "i també per una qüestió d'imatge". Garcia reconeix que la prostitució a la N-II no ha desaparegut, sinó que s'ha desplaçat a altres municipis que no exerceixen aquesta pressió.

"Cal regularitzar-ho, perquè eradicar la prostitució és complicat i il·legalitzar-la no és la solució", assegura. L'alcalde de Tordera recorda que a França es va prohibir però no per això ha deixat d'existir i proposa establir una regulació a nivell català de la mateixa manera que està reglada l'obertura de prostíbuls. A Tordera hi ha tres clubs en funcionament des de fa molts anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema