La casa del procurador de l'abat de Ripoll a Olot ja no existeix. A primera hora del matí d'ahir, una màquina amb pala va enfonsar els murs. Alhora, un camió s'emportava les runes. El lloc, d'on sortien els reglaments, s'impartia justícia i es cobraven els impostos en el temps de l'Antic Règim, ha desparegut físicament.

Ara, la vorera del carrer 11de setembre podrà ser més ampla i l'Ajuntament disposarà d'un espai buit. En principi -segons va explicar- Josep Gelis (regidor d'Espai Públic) encara s'ha de decidir què s'hi farà. Segons ell, farà falta fer un pressupost i un projecte.

Gelis va explicar que els elements d'interès que hi quedaven després d'haver estat adequada a usos comercials i a habitatge en les darreres centúries van ser traslladats al magatzem de la Brigada d'Obres i Serveis Municipals.

Va concretar que es tracta d'una llinda i una d'escala fetes de pedra fetes per Llàtzer Cisterna. És el mateix picapedrer que va treballar als claustres del Carme i a la façana de l'antic hospital Sant Jaume.

Abans de decidir l'enderroc l'Ajuntament va demanar l'opinió del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca i ho va consultar a la Comissió de Cultura i Patromoni de la Generalitat. També ho van informar al ple. En el ple de juliol, l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas (CiU) va definir: «La ruïna de l'edifici està demostrada i també la ruïna econòmica». En el darrer aspecte, va argumentar:«Restaurar-la val més que tornar-la a fer». Cap dels grups de l'Ajuntament li va posar cap problema.

L'única referència a la casa va tenir lloc en ple de l'1 de setembre, el darrer. El regidor, Josep Quintana (ERC), va demanar que l'Ajuntament es plantegi la possibilitat de fer una intervenció museogràfica en el solar que ha quedat.

Va explicar:?« És una cosa que en patrimoni cada vegada es fa més». Segons ell, es tracta de deixar algun testimoni patrimonial, per exemple, la llinda o l'escala en el lloc, on havia estat la casa. Al costat -segons ell- hi hauria d'haver un element explicatiu, perquè la gent que sabés que en aquell lloc hi havia hagut una casa que havia estat la llar i el lloc de treball del procurador de l'abat de Ripoll. Quintana va demanar a l'equip de govern que se'n recordessin del prec quan fessin la intervenció al terreny que haurà quedat.

Josep Gelís va respondre que si en el moment d'adequar l'espai a una nova funció hi ha la possibilitat de fer el que va demanar Quintana, ho faran. Això no obstant, de moment -segons Gelis- el que ha quedat de valor anirà al magatzem municipal i l'adequació del solar quedarà en espera d'un pressupost i d'un projecte, cosa que, segons les previsions, no tardarà gaire.

La casa del procurador s'elevava prop del palau de l'abat de Ripoll. Era el centre d'Olot abans dels terratrèmols del segle XV.

Després la ciutat es va expandir en direcció a la falda del volcà Montsacopa, on van estructurar un nucli urbà a partir de la plaça Major.

Això no obstant, la zona de la casa va tenir un revifament amb el pas de l'artesania a les fàbriques entre el 1820 i el 1845. Llavors els molins i les adoberies de pell van adoptar el sistema de treball en fàbrica i la vora del riu i les proximitats es van poblar de xemeneies. El canvi va coincidir amb la fi de l'Antic Règim.