Aquesta onada de calor tardana té un responsable principal: el canvi climàtic. L'augment global de la temperatura provocat pels humans és i serà el principal responsable de les següents calorades i sequeres, episodis que cada vegada seran més freqüents. L'impacte que tindran aquests fenòmens sobre els ecosistemes i sobre les activitats humanes encara és matèria d'estudi, però cada vegada es fa més evident veure cap a on aniran els trets.
La doctora Laura Llorens, del departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona (UdG) explica que l'augment de sequeres a la Mediterrània tindrà efectes directes sobre els vegetals, principalment els arbres. «Són els que necessiten més aigua, i al no poder-se desplaçar, molts poden veure's afectats». En aquest sentit, si la tendència segueix igual, diversos estudis auguren que a finals d'aquest segle hi haurà mortalitat d'aquelles espècies que depenguin més de l'aigua, i en conseqüència, un canvi cap a un paisatge més àrid i arbustiu «semblant al que hi ha ara en algunes zones d'Andalusia».
Així mateix, l'augment de la temperatura repercutirà en els cicles de vida dels organismes dels ecosistemes gironins. La principal conseqüència d'això, explica Llorens, és una asincronia en la qual, a la llarga, poden causar canvis en les composicions de les espècies dels ecosistemes.
Finalment, el canvi climàtic també afecta i afectarà encara més els humans. La manca d'aigua i les temperatures extremes poden tenir efectes importants sobre l'agricultura i la qualitat de vida de les persones. «Ara mateix, estem anant a gran velocitat contra un mur. Si frenem, l'impacte no serà tan fort. Però hem de començar a frenar ja», conclou Llorens.
