La gent estava alineada a les voreres, s'empentava contra les portes, els balcons estaven plens de banderes i el cel quedava tapat de tanta gallarda. Un mormori d'impaciència i de record del mal temps de les darreres obertures de les Festes del Tura s'escampava entre la gernació oprimida entre la plaça Mora i el carrer Hospici. Alguns tenien el mòbil o la màquina de fotografiar preparats per a les imatges i els nens i les nenes sostenien globus blaus mentre esperaven inquiets.

Les portes gruixudes i altes del vell Hospici es van obrir i es va escoltar una ovació, perquè es van obrir les portes, van sortir els cavallets, els cabeçuts, el cap de lligamosques i quasi de sobte els gegants van entrar al carrer al pas que els marcava la melodia de la Tentina del gegant que tocava la fràgil flabiolaire, amb barretina i vestit blau.

Els nens alçaven els caps emocionats i sorpresos de l'alçada dels gegants i d'altres damunt dels muscles dels pares aplaudien. La gent gran treta dels geriàtrics somreia emocionada, perquè podia veure l'inici de les Festes del Tura.

Els gegants van avançar cap a la plaça Major, seguits de la música de cercavila i de pasdoble de l'Orquestra la Principal d'Olot.

L'orquestra va començar el pasdoble l'Aligot. De l'Hospici sortien àligues, conills, vaques, almogàvers, fades i també les cobles la Principal de Cassà, la Bisbal Jove, Rossinyolets Foment del Montgrí, Osona i la Cervianenca.

A la plaça Major, els gegants van començar a ballar un pasdoble i tot seguit els cavallets amb la melodia del nari nari van fer una exhibició de girs que va fer esclatar d'emoció els presents.

Els gegants van sortir de la plaça Major i van continuar el camí cap a l'església de Sant Esteve i el Firal, on els esperaven milers de persones posicionades als esgraons i a les balconades, sota la música dels pasdobles, els gegants van ballar fins que es va fer fosc per tornar-hi avui.