Un estudi confirma «l'impacte real» dels residus de medicaments als rius

La recerca, amb participació gironina, conclou que alteren les comunitats microbianes, base dels ecosistemes fluvials

10.09.2016 | 07:14

Un equip internacional de científics, entre els quals hi ha investigadors de l'ICRA i la Universitat de Girona, ha identificat restes d'antibiòtics, medicaments per a la hipertensió i fàrmacs psiquiàtrics en rius espanyols i ha constatat «l'impacte real» que aquests residus tenen en la vida aquàtica: alteren els processos metabòlics de les comunitats microbianes i incrementen el seu estrès.

Aquests efectes són importants ja que les comunitats microbianes són una base fonamental dels ecosistemes aquàtics dels rius, segons els autors d'aquest treball, entre els quals, a més dels científics gironins, hi ha investigadors de la Universitat de Florida, als Estats Units, de la Universitat Autònoma de Madrid i de la Universitat d'Alcalà.

No és la primera vegada que un estudi aporta dades sobre els residus de la indústria farmacèutica als rius i les seves conseqüències, però aquest nou treball, que es publica a la revista Science Advances, proposa una nova eina d'anàlisi que permet demostrar com també la barreja de dosis molt baixes d'aquests contaminants afecten les comunitats microbianes d'aigua dolça.

El treball el lidera Ismael Rodea Palomares, amb un postdoctorat a la Universitat de Florida becat per la Fundació Ramón Areces, i els resultats són extrapolables a altres rius, no només els espanyols.

Dosis baixes
Els productes farmacèutics i d'higiene personal arriben als rius i mars després de ser eliminats pel cos. Allà es barregen en concentracions baixes i els efectes d'aquests residus farmacèutics sobre el medi ambient «no es coneixen bé, en part per la falta d'enfocaments experimentals per identificar els efectes d'aquests contaminants en condicions realistes», indiquen els investigadors.

Precisament, aquest treball planteja per a això una nova eina que acobla dues tecnologies ja existents: l'anàlisi de sensibilitat global i l'anàlisi quantitatiu d'alt rendiment.

Aquesta nova tècnica, denominada GSA-QHTS per les seves sigles en anglès, permet treballar simulant la complexitat real dels sistemes naturals i veure l'efecte que les barreges de residus farmacèutics -també complexes- tenen a molt baixes dosis, confirma Ismael Rodea, qui recorda que els contaminants mai apareixen aïllats, sinó com a grans barreges de compostos de centenars de famílies diferents.

Tenint en compte aquesta complexitat, els investigadors van identificar setze principis actius que apareixen de forma recurrent en els rius espanyols en dosis molt petites i mitjançant la tècnica GSA-QHTS van generar un paquet de 180 barreges diferents amb diferents nivells de concentració d'aquests químics.

Al laboratori els científics van veure l'impacte d'aquestes barreges en un ecosistema d'aigua dolça recreat per ells mateixos amb cianobacteris.

Els científics que han treballat a la recerca van trobar que les barreges a molt baixes dosis de compostos farmacèutics poden generar efectes subletals inesperats en els organismes estudiats. Aquests efectes no maten directament l'organisme, però li alteren algun procés fisiològic important i impacten a mitjà-llarg termini en l'èxit ecològic de les diferents espècies presents en l'ecosistema.

Aquest nou mètode va permetre identificar que vuit dels setze compostos estudiats eren els que realment afectaven les algues microscòpiques i per ordre d'importància són: la carbamazepina (un medicament anticonvulsiu, s'usa també per a la migranya), furosemida (un fàrmac per a la pressió sanguínia), eritromicina (un antibiòtic), hidroclorotiazida (per tractar la pressió sanguínia).

A més, a la llista dels que més afecten també hi ha compostos com el gemfibrozil (un fàrmac per colesterol), venlafaxina (un antidepressiu), atenolol (dedicat al colesterol) i diclofenac (analgèsic), relata Rodea.

Per a aquest científic, la importància del treball no només està en els resultats concrets sobre residus, sinó també en el fet que obre un nou camí en l'anàlisi ambiental i en general per a les ciències de la vida: «permet acostar-nos d'una forma sistemàtica i sense precedents a la complexitat que trobem en el món real», indica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

Les Planes canviarà el nom de la plaça d´Espanya i l´anomenarà 1 d´Octubre

Les Planes canviarà el nom de la plaça d´Espanya i l´anomenarà 1 d´Octubre

La decisió busca homenatjar als que van defensar les votacions i es votarà al ple d'aquesta setmana

Augmenten un 12,3% les denúncies per violència de gènere a Girona

Augmenten un 12,3% les denúncies per violència de gènere a Girona

El 95,6% de les víctimes són dones i el 78% dels judicis acaben amb condemnes

El litoral gironí és un dels punts de la península amb més pol·lució per emissions de dièsel

El litoral gironí és un dels punts de la península amb més pol·lució per emissions de dièsel

Un estudi xifra en 170 les morts que s'haurien evitat a l'Estat si els vehicles no s'haguessin...

Girona negocia la cessió de l´edifici de l´antiga UNED perquè hi vagin entitats

Girona negocia la cessió de l´edifici de l´antiga UNED perquè hi vagin entitats

Les converses amb la Diputació, que és propietària de l'immoble de tres plantes, estan ben...

Música, esports i castells a la Festa Major de Banyoles

Música, esports i castells a la Festa Major de Banyoles

La penúltima jornada de la festa major de Banyoles va començar amb una àmplia...

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema