Un equip internacional de científics, entre els quals hi ha investigadors de l'ICRA i la Universitat de Girona, ha identificat restes d'antibiòtics, medicaments per a la hipertensió i fàrmacs psiquiàtrics en rius espanyols i ha constatat «l'impacte real» que aquests residus tenen en la vida aquàtica: alteren els processos metabòlics de les comunitats microbianes i incrementen el seu estrès.

Aquests efectes són importants ja que les comunitats microbianes són una base fonamental dels ecosistemes aquàtics dels rius, segons els autors d'aquest treball, entre els quals, a més dels científics gironins, hi ha investigadors de la Universitat de Florida, als Estats Units, de la Universitat Autònoma de Madrid i de la Universitat d'Alcalà.

No és la primera vegada que un estudi aporta dades sobre els residus de la indústria farmacèutica als rius i les seves conseqüències, però aquest nou treball, que es publica a la revista Science Advances, proposa una nova eina d'anàlisi que permet demostrar com també la barreja de dosis molt baixes d'aquests contaminants afecten les comunitats microbianes d'aigua dolça.

El treball el lidera Ismael Rodea Palomares, amb un postdoctorat a la Universitat de Florida becat per la Fundació Ramón Areces, i els resultats són extrapolables a altres rius, no només els espanyols.

Dosis baixes

Els productes farmacèutics i d'higiene personal arriben als rius i mars després de ser eliminats pel cos. Allà es barregen en concentracions baixes i els efectes d'aquests residus farmacèutics sobre el medi ambient «no es coneixen bé, en part per la falta d'enfocaments experimentals per identificar els efectes d'aquests contaminants en condicions realistes», indiquen els investigadors.

Precisament, aquest treball planteja per a això una nova eina que acobla dues tecnologies ja existents: l'anàlisi de sensibilitat global i l'anàlisi quantitatiu d'alt rendiment.

Aquesta nova tècnica, denominada GSA-QHTS per les seves sigles en anglès, permet treballar simulant la complexitat real dels sistemes naturals i veure l'efecte que les barreges de residus farmacèutics -també complexes- tenen a molt baixes dosis, confirma Ismael Rodea, qui recorda que els contaminants mai apareixen aïllats, sinó com a grans barreges de compostos de centenars de famílies diferents.

Tenint en compte aquesta complexitat, els investigadors van identificar setze principis actius que apareixen de forma recurrent en els rius espanyols en dosis molt petites i mitjançant la tècnica GSA-QHTS van generar un paquet de 180 barreges diferents amb diferents nivells de concentració d'aquests químics.

Al laboratori els científics van veure l'impacte d'aquestes barreges en un ecosistema d'aigua dolça recreat per ells mateixos amb cianobacteris.

Els científics que han treballat a la recerca van trobar que les barreges a molt baixes dosis de compostos farmacèutics poden generar efectes subletals inesperats en els organismes estudiats. Aquests efectes no maten directament l'organisme, però li alteren algun procés fisiològic important i impacten a mitjà-llarg termini en l'èxit ecològic de les diferents espècies presents en l'ecosistema.

Aquest nou mètode va permetre identificar que vuit dels setze compostos estudiats eren els que realment afectaven les algues microscòpiques i per ordre d'importància són: la carbamazepina (un medicament anticonvulsiu, s'usa també per a la migranya), furosemida (un fàrmac per a la pressió sanguínia), eritromicina (un antibiòtic), hidroclorotiazida (per tractar la pressió sanguínia).

A més, a la llista dels que més afecten també hi ha compostos com el gemfibrozil (un fàrmac per colesterol), venlafaxina (un antidepressiu), atenolol (dedicat al colesterol) i diclofenac (analgèsic), relata Rodea.

Per a aquest científic, la importància del treball no només està en els resultats concrets sobre residus, sinó també en el fet que obre un nou camí en l'anàlisi ambiental i en general per a les ciències de la vida: «permet acostar-nos d'una forma sistemàtica i sense precedents a la complexitat que trobem en el món real», indica.