De totes les comarques gironines, el Ripollès i la Garrotxa són les que tenen més edificis ruïnosos o en mal estat. Segons dades de l'últim estudi dut a terme per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), aquestes dues regions tenen una taxa de construccions greument malmeses més alta que la mitjana de Catalunya, situada en 1,6 edificis de cada 100.

De fet, gairebé la meitat de les comarques gironines presentaven aquesta problemàtica. Les xifres constaten que la Cerdanya, la Garrotxa el Ripollès superaven aquesta mitja d'1,6 edificis. En el cas de les dues primeres comarques, la diferència és mínima: la Cerdanya compta amb 1,9 construccions en mal estat o ruïnosos, i la Garrotxa en té 1,95. Pla de l'Estany (1,16), Gironès (0,9), Alt Empordà (1,07, Baix Empordà (0,88) i la Selva (1,22) presenten xifres menors a la mitjana, mentre que el Ripollès presenta una taxa de 3,21 edificis, la xifra més alta de la demarcació i una de les més elevades de Catalunya.

Tanmateix, la taxa d'edificis ruïnosos és relativament baixa al Principat, i especialment a la les comarques gironines. De fet, la demarcació és, amb 1,21, la que compta amb un percentatge menor d'aquest tipus de construccions a tot Catalunya. La segueix Barcelona amb 1,46 edificis, Tarragona amb 2,38 i Lleida amb 2,68. Les xifres mostren una tendència a la baixa respecte a les dècades anteriors. L'any 2001, per exemple, a Girona hi havia de mitjana 2,23 edificis de cada 100 estaven en ruïnes o en mal estat. Un de més que en l'actualitat. De la mateixa manera, la mitjana catalana també era molt més elevada en començar el segle XXI, amb 2,6 edificis de mitjana. Cap de les altres províncies tenien una ràtio d'edificacions ruïnoses menor a 2. Si anem encara més enrere, a l'any 1991, la xifra de construccions segueix pujant: a Girona s'eleva fins als 2,65, mentre la mitjana de Catalunya està a 2,75.

Calefacció a les llars

L'Idescat també recull informació sobre el nivell de confortabilitat que hi ha a les llars catalanes. En aquest sentit, un dels indicadors és el percentatge d'habitatges principals amb calefacció, dades en les quals Girona es troba un cop més per sobre de la mitjana catalana.

A principis d'aquesta dècada només 24 de cada 100 edificacions de la demarcació no comptava amb sistema de calefacció, mentre que al global del país el nombre d'edificis era de 68.

Retrocedint deu anys, s'observa com el percentatge d'edificis amb calefacció a les comarques gironines era 12 punts menor, arribant als 68,04. De la mateixa manera, al segle XX la xifra era notablement inferior: l'any 1991 només 35 de cada 100 edificacions tenien sistemes per escalfar les estances.