Girona té una rotonda cada sis quilòmetres

Territori fa un recompte per primer cop de les glorietes que hi ha a la província, la major part pertanyents a la Generalitat

26.09.2016 | 07:12
Un cotxe a punt d´entrar en una rotonda a Vidreres.

Gran part de les 700.000 persones que viuen a la província de Girona hi passen cada dia. De bon grat o de mala gana, correctament o incorrecta, però hi passen. Les rotondes són unes interseccions que no deixen indiferent a ningú i que, amb el pas del temps, s'han convertit en unes infraestructures viàries emblemàtiques i molt abundants a la península Ibèrica.
Segons dades del Departament de Territori i Sostenibilitat, a les comarques gironines hi ha 558 giratoris escampats per una xarxa viària de 2.353 quilòmetres. És a dir, que toca aproximadament una rotonda cada sis quilòmetres (si descomptem aquelles glorietes que es troben dins dels municipis).

Aquest és el primer cop que Territori fa públic un recompte total de les rotondes gironines, una tasca complexa tenint en compte que tenen diversos amos.

En aquest sentit, el principal propietari dels giratoris a Girona és actualment la Generalitat amb un total de 273. La segueixen els Ajuntaments, titulars de les nombroses rotondes que hi ha a les àrees urbanes. En aquest cas, Territori en compta unes 193 (contant només les principals). El següent propietari majoritari és l'Estat, que a la província posseeix 64 estructures. I finalment, la Diputació de Girona tanca el recompte amb 28. El còmput de la conselleria també n'estableix la mida. A la província les més abundants (entre el 60 i el 70%) són les que tenen un radi de 15 a 30 metres.

Després venen els giratoris extra grans amb un radi d'entre 30 i 80 metres, que en aquest cas suposen entre el 10 i el 20%. La resta està formada per petits giratoris d'entre 3 i 15 metres.

El boom de les rotondes va esclatar amb més força a Catalunya que no pas en altres països desenvolupats. Actualment, la seva proliferació desperta amor i odi a parts iguals i en molts casos ha estat motiu de polèmica. Els detractors consideren que les glorietes són incòmodes per circular, innecessàries, perjudicials per al vianant (en ser complicades de creuar) o fins i tot perilloses.

Interseccions necessàries?

En aquesta línia, els crítics solen preguntar-se si són necessàries tantes rotondes a la carretera. A les comarques gironines hi ha trams farcits de giratoris com el de la carretera C-68 de Roses a Figueres, que té 14 rotondes en 26 quilòmetres, segons informacions recollides pel diari El Periódico. I a les Preses, el projecte de construcció de dues rotondes a la travessa de la C-152 van topar amb l'oposició dels veïns, que les consideren un «mal pedaç» i veuen com a solució definitiva fer una variant.

Per contra, els defensors en justifiquen l'existència perquè consideren que són la millor solució per ordenar el trànsit intens, eliminar punts negres i, per tant, reduir la sinistralitat. A més, atribueixen els accidents als conductors, que per norma general no utilitzen els intermitens adequadament. Els orígens de les rotondes es ?remunten a principis del segle XX. Ciutats com París van viure el seu naixement per resoldre els creixents poblemes de trànsit. No va ser fins als anys seixanta però que se'n va generalitzar la construcció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema