No sé si és gaire bona idea, el dia que vénen autoritats franceses per mostrar-los el suport pels atemptats al seu país, portar una companyia de trabucaires al castell de Biart. Quan va sonar la primera salva, va anar d'un pèl que els il·lustres convidats no arrenquen a córrer i no s'aturen fins a Tolosa. Molta seguretat, molts mossos amb metralladores a l'entrada, i estem a punt de causar una massacre a base d'infarts.

El que passa és que Escudero, l'amfitrió, és un catxondo. Si ho serà, que al programa va anunciar que durant el descobriment de la placa l'orquestra tocaria La Marsellesa i Els Segadors. I allà tenim totes les autoritats, serioses, dignes, fermes. Sona La Marsellesa, cantada pels nostres convidats. I tot seguit... sona l'himne espanyol. No va ser poca cosa, veure el conseller, el delegat del Govern, exconsellers i diputats catalans, escoltar a peu dret i en posició de ferms l'himne espanyol. També l'escoltaven en idèntica postura polítics populars i de Ciutadans, però a aquests no semblava importar-los. Juraria que Escudero somreia per sota el nas, o potser és que el molestava el sol de cara. En acabat, sí, va sonar Els Segadors. Dit sigui de passada, quina cançó més trista l'himne català, i més si abans has escoltat el francès. Cantaven els francesos i semblava que haguessin de començar a volar. Tot seguit ho feien els catalans i un estava temptat de receptar-los Prozac. Una llàstima que no hi hagués diputats de la CUP per veure'n la reacció: segons van denunciar, no han sigut convidats perquè l'any passat es van mostrar crítics amb l'acte i la despesa d'aquest. A canvi, entre els francesos hi havia Louis Aliot, company de Marine Le Pen, eurodiputat i valor a l'alça en el Front Nacional.

Les bandes tricolor creuades sobre alguns pits assenyalaven els francesos. Però en un castell medieval de mentida, amb uns vescomtes de mentida, ningú no pot assegurar que res sigui real, i potser els presumptes francesos eren d'atrezzo, cosa que explicaria que no fugissin quan els trabucaires. Ara bé, d'atrezzo o no, juraria que el vescomte s'ha buscat una nova vescomtessa, més jove que l'anterior. Aquests de la noblesa són incorregibles.