El Consorci del Ter alerta que el riu «no dóna més de si»

Recorden que el 70% de l'aigua se'n va a l'àrea metropolitana de Barcelona i que els ecosistemes del riu estan amenaçats

03.10.2016 | 14:13
El Consorci del Ter alerta que el riu «no dóna més de si»

Els 61 municipis que conformen el Consorci del Ter han presentat aquest dilluns al·legacions al Pla de Sequera que està elaborant l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Entre d'altres, s'oposen a què el riu hagi de donar encara més aigua a d'altres conques (especialment al Llobregat, per abastir l'àrea metropolitana) i alerten que el Ter "no dóna més de si". El gerent del consorci, Ponç Feliu, recorda que de mitjana el 70% de l'aigua del Ter se'n va cap a Barcelona. Això, segons lamenta, està posant en risc els ecosistemes del riu que es troben amenaçats. Entre d'altres, el pla de l'ACA preveu reduir fins a 0,5 m/s el cabal del Ter en casos de sequera extrema. "Són uns valors irrisoris que deixarien el riu sec en els seus trams baixos", alerta Feliu. Des del territori asseguren que són "solidaris" amb Barcelona però demanen al Govern que afronti el problema amb una "visió més global", tenint en compte les altres conques del país i augmentant l'aportació d'aigua procedent de dessaladores.

El Consorci del Ter, format per 61 municipis situats a la llera del riu, ha presentat al·legacions al Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera que està preparant l'ACA. Des del territori creuen que aquest pla "aprofundeix en la ferida" d'un riu que alerten que ja està malmès. De mitjana, el 70% de l'aigua del Ter se'n va cap a la conca del Llobregat per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona, que és deficitària. Segons el gerent del consorci, Ponç Feliu, això afecta negativament el riu perquè no hi ha aigua suficient per mantenir els ecosistemes i les espècies en bones condicions. "El cabal del riu és insuficient, l'aigua ha millorat en qualitat però no en quantitat i això provoca un greuge important a les espècies autòctones i amenaça els hàbitats fluvials, que van en regressió per falta d'aigua", reflexiona el gerent del consorci.

Segons Feliu, el problema principal és que el pla de sequera s'aborda tenint en compte només les conques del Ter i del Llobregat. Tant des del Consorci com des de l'Ajuntament de Girona han agraït al Govern que es plantegi tirar endavant un pla com aquest, fins ara inexistent. Però alerten que cal afrontar el tema de la sequera amb una "visió més global i de país". "El Ter no dóna més de si, es facin les equacions que es facin", ha remarcat Feliu. Per això, a les al·legacions demanen al Govern que, per pal·liar la sequera, tingui en compte altres conques del país, augmenti l'aigua procedent de les dessaladores i també aposti per l'estalvi d'aigua i la reutilització.

Volen més cabal per al Ter
El gerent del Consorci del Ter ha criticat que algunes de les propostes del Pla de sequera "hipotequen els valors del riu" en cas de sequera. I n'ha posat un exemple. Entre les diferents mesures, el pla de l'ACA preveu reduir el cabal del Ter fins als 0,5 m/s en casos de sequera extrema. Feliu ja avançat que aquest és un valor "irrisori" que, a la pràctica, deixaria sec el Ter en els trams baixos. Això, segons subratllat, és molt dolent per a les espècies i per als valors mediambientals del riu.

Feliu també ha recordat que el Ter està regit per una llei de 1959 –en època franquista- que estableix com i de quina manera es pot enviar aigua a d'altres conques. Segons Feliu, aquesta llei s'ha d'actualitzar perquè se n'ha "pervertit" el seu contingut. El gerent del consorci remarca que, segons la llei, primer cal atendre les necessitats del territori i, en cas d'excedents, es planteja que es pot enviar aigua al Llobregat però, com a màxim, uns 8 m/s. Una situació que, segons remarca, no s'està complint i que tampoc garantiria en nou Pla de sequera.

A més, segons insisteix, actualment el riu ja pateix molt perquè s'ha invertit el règim hídric. Segons explica, el Ter porta més aigua durant l'estiu que a d'altres èpoques de l'any. Això passa perquè des de l'administració s'ha optat per "guardar aigua" en èpoques com l'hivern o la primavera –que és quan més plou- per tal de tenir reserves en èpoques com l'estiu. Així, es garanteix hi ha prou aigua per al consum humà i, també, per regar els camps d'arròs i de cultius del baix Ter. Aquesta alteració, segons el gerent, afecta negativament les espècies autòctones i, per contra, afavoreix la proliferació d'espècies invasores.

A més, Feliu recorda que bona part del riu (des dels embassaments fins a la desembocadura) forma part de la Xarxa Natural 2000 i que, segons estableix una ordre ministerial de 2008, en casos de sequera els cabals no es poden reduir de manera "extrema".

Solidaris sí, però amb més equilibri
Per la seva banda, l'Ajuntament de Girona (que també està dins el consorci) ha registrat aquest matí les seves pròpies al·legacions. Segons l'alcaldessa, Marta Madrenas, com a capital de la demarcació volen "liderar la lluita" en favor del riu. Per una banda, ha celebrat que el Govern tingui la "valentia" d'afrontar la creació d'un pla per casos de sequera. "És bo debatre ara que no tenim cap perill imminent i que podem parlar tranquil·lament del què cal fer en cas de sequera", ha reflexionat.

Ara bé, recorda que els gironins ja són "solidaris" amb Barcelona i que en cap cas es tracta d'oposar-se a donar aigua a la conca del Llobregat per casos de consum humà. Tanmateix, fa una crida al Govern a buscar "altres equilibris" per tal que no tota l'aigua que necessita Barcelona procedeixi del Ter, tal i com passa actualment. "El primer de tot és assegurar l'aigua de boca, tots en som conscients i som solidaris, però sota cap concepte podem permetre que la sostenibilitat del nostre riu es vegi ni mínimament qüestionada", ha subratllat.

La setmana passada, també va presentar al·legacions a aquest pla la Junta Central d'Usuaris d'Aigua del Baix Ter. Aquest dilluns s'esgota el termini per presentar al·legacions a aquest Pla de sequera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema