L'Ajuntament d'Olot s'ha compromès a estudiar la possibilitat de comptabilitzar els salaris dignes (almenys 1.000€ bruts al mes) com un mèrit en les adjudicacions dels concursos públics. L'obligació va ser contreta en el darrer ple, quan el Consistori va aprovar per unanimitat la moció Anem a 1.000 presentada per ERC. El compromís d'aprovar clàusules que tinguin en compte les condicions laborals va quedar pendent d'estudi, perquè l'equip de govern format per CiU i el PSC va tenir en compte els condicionants aportats pels tècnics municipals.

En aquest sentit, el regidor Estanis Vayreda (CiU), va considerar: "Ens agrada aprovar les mocions per aplicar-les i des de secretaria ens han indicat que cada vegada que apliquem mèrits a les condicions salarials en l'elecció d'un projecte tindrem un recurs". D'aquesta manera va respondre a Josep Quintana (ERC).

El regidor republicà va remarcar que, a l'hora de fer les adjudicacions, els ajuntaments de Molins de Rei, Barcelona i Sant Vicenç dels Horts ja fa temps que tenen en compte les condicions salarials de les empreses. Això no obstant, va manifestar la seva comprensió cap al fet que tant la secretària com la responsable de contractació vetllin perquè l'Ajuntament no pateixi les conseqüències a l'hora d'aplicar clàusules destinades a beneficiar les bones pràctiques laborals.

Així doncs, els republicans es van conformar a modificar el redactat inicial de la moció. Quintana va afirmar: "Entenem que la seva voluntat és la de tendir cap a premiar les bones pràctiques salarials per aixo hem accedit a canviar el redactat".

Ningú per sota dels 1.000 €

A més del compromís envers les condicions salarials de les empreses que obtenen contractes públics, la moció estableix l'adhesió de l'Ajuntament a la iniciativa ciutadana Anem a 1.000, la qual cosa suposa assegurar que les retribucions del personal de l'Administració Local no siguin inferiors a mil euros. Aquesta mesura s'ha d'aplicar en el termini de 24 mesos. És a dir, a dos anys vista no hi ha hauria d'haver cap treballador de l'Ajuntament d'Olot que cobrés menys de 1.000 € bruts al mes. Encara hi ha un altre compromís que és el d'estudiar que les empreses contractades per l'Ajuntament s'han de comprometre a garantir una prestació de 1.000 euros bruts als seus treballadors i treballadores. És a dir, les empreses que han obtingut concessions com les escombraries o l'aigua han de garantir prestacions d'almenys 1.000 € bruts als seus treballadors.

A l'inici de l'apartat, Josep Quintana va explicar la moció. Va dir que ERC entén que la remuneració de qualsevol lloc de treball ha de permetre viure dignament i ara com ara -segons els republicans- a Catalunya és impossible amb el salari mínim interprofessional.

Va explicar que l'objectiu de la moció és el de posar sobre la taula el fet que hi ha gent que té feina, que fa les seves hores i encara té problemes per subsistir.

Segons va explicar Quintana, el motiu és que vívim en un estat que a part d'estar immers en una crisi provoca desigualtats. Segons ell, mentre no hi hagi canvis substancials en el concepte de l'estat, des de l'Ajuntament es poden començar a fer coses per anar de cara a la justícia salarial en el treball.

En el debat Quintana va trobar aliats en tots els grups presents al consistori.

Xavier Garcia (Olot en Comú) primer va indicar que el salari mínim d'Espanya és mínim respecte als de les altres nacions europees. Va comptar que mentre a Espanya està en 655 € anuals, a Grècia el tenen en 862 €, al Regne Unit en 1.202 €, i a França i Irlanda en 1.400 €. Va avançar que el seu grup té en fase de preparació una proposta destinada a presentar un paquet de clàusules socials. La més contundent va ser Anna Descals, de la CUP. Va exposar que els salaris baixos són més indignants quan es comparen amb les empreses que guarden diners a paradisos fiscals.

Va valorar que les polítiques socials són massa assistencialistes i que en conseqüència no acaben amb la pobresa estructural, i va demanar una jornada de 35 hores per tal de conciliar l'activitat laboral amb la família i amb el dret a la implicació social.

Estanis Vayreda (CiU) va exposar que durant la crisi el seu grup ha lluitat per la creació d'oportunitats i per reduir els llocs de treball. Va recordar que fa 10 anys es criticava el mileurisme i ara es lluita per garantir els 1.000 €.

Es va mostrar partidari de fer que la gent cobri més i cotitzi més, perquè la precarietat salarial no faci les pensions més baixes. Va valorar la importància de cobrar més per consumir més i fer girar l'economia. També va reclamar que els responsables canviïn el salari mínim.