La situació que viu el riu Ter no només afecta els gironins sinó que "és un problema de país". Aquesta va ser la principal conclusió a la qual van arribar ahir ajuntaments, entitats ecologistes, comunitats d'usuaris i de regants i altres col·lectius en la reunió que va tenir lloc al Barri Vell de Girona per abordar la situació del gran dels rius gironins.

La trobada va arribar un dia després que més de 60 municipis (agrupats sota el paraigua del Consorci del Ter) presentessin al·legacions contra un pla de sequera que contempla la possibilitat de deixar el riu pràcticament buit en cas de necessitats extremes.

De fet, es tractava d'una primera presa de contacte entre diverses entitats i agrupacions: Aigua és Vida, els regants del Ter, la Junta Central d'Usuaris d'Aigües del Baix Ter, el Consorci del Ter i també representants veïnals i de formacions com la CUP.

Totes elles van aprofitar per posar en comú els seus interessos i fer pinya per defensar-los d'ara en endavant. En aquesta línia, traslladar el problema del Ter a la resta del territori va ser una de les prioritats que es van marcar, coincidint sobretot amb l'ombra del decret de sequera.

Els assistents a la reunió van constatar que el problema de cabals que pateix el Ter té poca repercussió fora dels territoris gironins, tot i que l'àrea metropolitana de Barcelona és la principal beneficiària del 70% de l'aigua del riu. En aquest sentit, van arribar a una conclusió simple però contundent: amb un Ter buit no hi ha aigua per a Barcelona. "Hem de fer un salt qualitatiu i fer entendre a la població que el problema del Ter també afecta els 5 milions d'habitants que viuen a l'àrea de Barcelona", va ser la frase més repetida de la trobada. Per fer visible aquesta problemàtica, els assistents van debatre diferents accions, entre les quals hi ha la de penjar pancartes a tots els ajuntaments afectats, difondre cartells i audiovisuals o encetar una ronda de contactes amb representats públics de l'àrea de Barcelona.

També van aportar possibles solucions, com ara pressionar el Govern perquè incentivi inversions per adaptar els conreus (tant de Lleida com de Girona) als nous sistemes de reg més estalviadors i eficients.

Altres solucions

Una altra solució que es va posar sobre la taula, tot i que passant-hi de puntetes, va ser la del transvasament d'aigua de rius com el Segre cap a Barcelona. Tanmateix, els assistents a la reunió van acordar que no farien bandera d'aquesta iniciativa. Primer perquè els enfronta amb els seus homòlegs de les terres de Ponent, i després perquè entenen que és el Govern qui hauria de posar aquestes propostes sobre la taula.

Finalment, els presents a la trobada també van apuntar que el problema del Ter és l'ús que les concessionàries en fan, i que la manera de resoldre-ho és apostant per una gestió pública.