Conrear l'arròs prescindint d'inundar el camp ja és una realitat. L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) fa un any que prova amb èxit noves tècniques de cultiu que fan realitat el que fins ara semblava impensable: obtenir arròs sense necessitat de negar els camps. Són diverses les tècniques que l'IRTA està implementant de manera conjunta amb els productors i els regants de l'Alt i Baix Empordà, principalment de la zona de Pals, que és puntera en la producció d'arròs a les comarques gironines.

Però en destaquen dues d'aquestes que, pel seu avançat estat, estan cridades a revolucionar els conreus de la zona i suposar un bon salvavides en temps de sequera. La primera consisteix en una tècnica anomenada "sembrat en sec". Com la mateixa frase indica, es tracta de sembrar l'arròs sense inundar els camps, al contrari de com es fa tradicionalment.

La tècnica fa poc que es posa en pràctica en unes 150 hectàrees de la regió de Pals (el 15% de la superfície total) i ja ha permès un estalvi d'aigua d'entre un 10 i un 15% respecte a la manera tradicional.

Segons explica Francesc Camps, investigador de l'IRTA de Mas Badia, la pràctica totalitat d'arrossars s'inunden abans del sembrat. Això es fa per solubilitzar la sal i permetre que la llavor pugui germinar. Aquesta tècnica, però, té inconvenients. En llocs com el Baix o l'Alt Empordà, el problema que hi ha és que a vegades la llavor primer treu una fulla i després arrela. Si durant aquest període fa tramuntana, resulta perjudicial per al creixement de la planta.

"Però a la terra on es conreen els arrossars a Pals la salinitat és relativament baixa. Vam comprovar que si sembràvem sense aigua amb la mateixa tècnica que utilitzem per als cereals de secà, les llavors no només arrelaven sinó que ho feien de manera més homogènia".

L'inconvenient principal d'aquest sistema és que no es pot utilitzar en llocs on els nivells de sal a la terra són molt alts, com és el cas del delta de l'Ebre. Tanmateix, l'IRTA calcula que a Girona el 70% d'agricultors l'acabaran aplicant en els propers anys.

L'altra tècnica que està assajant l'IRTA és molt més revolucionària. Consisteix a regar els camps per goteig i no per inundació. Els investigadors estan actualment provant-ho en un camp experimental d'una hectàrea però els resultats conviden a l'optimisme. Camps xifra l'estalvi d'aigua entre un terç i el 50% respecte a la inundació, uns resultats contundents tenint en compte que bona part de l'aigua de reg se la "beuen" aquest tipus de plantacions.

El sistema "gota a gota" eliminaria definitivament la típica estampa dels arrossars inundats però permetria fer créixer arròs en altres indrets on no se n'ha fet mai.

Inversió necessària

Tanmateix, els arrossars "per goteig" també tenen inconvenients. Camps reconeix que la tècnica és cara. "Cada temporada, es requeriria una inversió d'entre 400 i 500 euros per adaptar el sistema de reg". En aquest sentit, apunta que si el sector s'hagués de reconvertir, hauria de necessitar subvencions per part del Govern.

Alguns investigadors han posat sobre la taula una altra problemàtica. Una tesi doctoral de l'investigador Francisco Javier Sánchez Llerena assegurava que deixar d'inundar els arrossars a l'Albufera de València podia tenir conseqüències negatives per al seu ecosistema, ja que, segons remarcaven, en bona mesura depèn de l'aigua que es deixa anar als arrossars.

Aquest investigador defensava la seva tesi afirmant que si es fes el goteig en aquella zona la salinitat del camp augmentaria de tal manera que seria incompatible per al cultiu de l'arròs. A més, la no inundació també arrossegaria altres problemes com la dificultat de les aus aquàtiques per trobar aliment.

Sigui com sigui, els defensors del goteig aporten un altre argument de pes com és l'eradicació de plagues com la del cargol poma.

Camps també va parlar d'un sistema de reg que ja s'utilitza en altres zones del món, l'anomenat "reg intermitent". Es tracta d'una tècnica que també permet un estalvi important d'aigua i consisteix en el fet que no hi ha una entrada d'aigua continua sinó que aquesta es fa de manera controlada en períodes de diversos dies.

A les comarques gironines hi ha actualment unes 1.000 hectàrees conreades d'arròs. La major part estan a la zona de Pals, un dels principals productors, juntament amb el delta de l'Ebre, d'aquest cereal a Catalunya. També es cultiva en alguns punts de l'Alt Empordà.