La planta de triatge per la Garrotxa i el Pla de l'Estany a Sant Jaume de Llierca ha de ser una realitat al 2018 dins del polígon industrial de Politger, on tindrà un accés independent del de les altres empreses de la zona per no provocar excessos de trànsit de camions.

Serà una planta que costarà 14 milions amb capacitat per triar 25.000 tones de residus de resta a l'any, serà més petita que la prevista als terrenys de can Coma de Baix i serà modular. És a dir, s'adaptarà a la reducció de residus prevista per l'aplicació progressiva de la recollida porta a porta a tota la comarca. Besalú ja ha aprovat començar-la l'any vinent.

La previsió és que en els propers anys la Garrotxa i el Pla de l'Estany passin del 40% de reciclatge actual a un 60%. Això no obstant, la planta continuarà essent imprescindible. "Perquè sempre hi haurà fracció resta", va dir el director de l'Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, ahir a la presentació de l'acord entre el Consell Comarcal de la Garrotxa, l'Ajuntament de Sant Jaume i l'Agència Catalana de Residus que va tenir lloc, ahir, a la sala de plens del Consell Comarcal de la Garrotxa.

A més, Tost va qualificar d'imprescindible la planta de Sant Jaume, perquè els centres de tractament de residus més propers a Oris (Osona ) i a de Pedret i Marza (l'Alt Empordà) no poden assumir més residus dels que ja tracten ara. Va subratllar que el nou concepte per a la planta de triatge que ha d'anar a Sant Jaume deriva dels canvis en l'elaboració del pla de Prevenció de Residus de Catalunya provocats per la crisi econòmica en els darrers cinc anys. Va afirmar que es tracta d'una planta prevista per a un canvi d'escenari de la gestió dels residus. Va apuntar que serà una transformació encarada a la racionalitat. La intenció -segons ell- és escampar la recollida porta a porta a totes les localitats i a cobrar segons la generació de residus. És a dir, qui faci la tria i el reciclatge bé pagarà menys que qui ho faci malament.

A més de Josep Maria Tost, a l'acte van estar presents Joan Espona (president del Consell Comarcal de la Garrotxa per CiU)), Jordi Cargol (alcalde de Sant Jaume de Llierca). Espona es va mostrat satisfet del resultat final de la polèmica de la planta de triatge prevista en un principi en sòl rustic a can Coma de Baix i amb la quasi total oposició de veïns i Ajuntament de Sant Jaume.

Va afirmar que les negociacions per la nova ubicació van començar pel març, quan els Consells del Pla de l'Estany i de la Garrotxa van acordar compartir les infraestructures de residus. Espona va indicar que en tot moment la seva voluntat i la del Consell ha estat la de procurar per una millora en la gestió de residus a la comarca. Va exposar que el Consell Comarcal de la Garrotxa disposa d'una reserva per la compra dels terrenys i va recordar que ja van fer una operació similar amb la compra de l'abocador de Beuda.

Jordi Cargol (alcalde de Sant Jaume per CiU) va explicar que l'Ajuntament ha exigit una nau industrial completament tancada, la impossibilitat de fer cap ampliació de l'estructura en el futur i garantir que a Sant Jaume no es faci cap nou abocador. També va explicar que Sant Jaume participàrà de manera activa en el control, la gestió i el funcionament d'aquesta infraestructura comarcal.

Durant de les properes setmanes treballaran en la redacció d'un document que ha de permetre formalitzar, establir i garantir a totes les parts els acords arribats.

Coincidència

En una cosa van coincidir ahir el president del Consell Comarcal, Joan Espona (CiU) i Ferran Puig (cap de l'oposició de Sant Jaume per ERC). Tant l'un com l'altre van considerar que la polèmica del Centre de Triatge de Residus de Sant Jaume de Llierca ha acabat sense vencedors ni vençuts.

Espona va fer referència a un peritatge encàrregat pel jutge del contenciós i va indicar que tenien totes les cartes bones per guanyar davant dels tribunals. Això no obstant, va subratllar que al final havien optat per la millor solució per Sant Jaume i per la comarca.

Ferran Puig va definir de dolent l'acord d'ahir, però millor que continuar en el desacord i a l'espera d'un veredicte que hauria donat guanyadors i perdedors. Puig va valorar que no acceptar l'acord a la pràctica era deixar-la posar a la finca de can Coma de Baix.

Sobre al peritatge, Puig va indicar que el tècnic va fer un informe que marcava defectes, però també apuntava la manera de corregir-los. Aixó doncs, el tribunal pot arribar a donar una sentència desfaborable i indicar que si es corregissin els aspectes indicats en la sentència en un altre projecte al final la planta podria haver acabat igual a can Coma de Baix. Aixó sí amb vencedors i vençuts per partida doble o triple tan com pogués durar el litigi. Puig va resoldre que una situació d'aquestes no interessava cap de les parts i va reiterar el concepte de millor un mal acord que una imposució

Davant de les màquines

"No acceptem un mal menor", va afirmar el president de l'Associació de Veïns no a la planta de triatge ni a Sant Jaume ni enlloc, Antoni Tomàs. Tomàs va deixar clar que la lluita continua i que si cal es posarà davant de les màquines. Va indicar que -segons el seu criteri- l'acord no suposa que ja estigui tot decidit, perquè d'ara a tres setmanes el Parlament haura de resoldre una proposta de la CUP per deixar el model de plantes de triatge a Catalunya. Va expressar la seva confiança amb la CUP, ERC, consellers del nou PDC d'als altres grups del Parlament.

Tomàs va recordar el resultat de la consulta de diumenge passat, la qual va donar 214 vots en contra de la planta i 4 a favor. Va indicar que compta amb 500 signatures en contra de la planta recollides a Sant Jaume de Llierca.

També va explicar que retrauria el paper de l'Ajuntament en el ple. Segons ell, la posició actual de l'Ajuntament no es correspon al que van exposar als programes de la darrera campanya electoral.

Antoni Tomàs va valorar la nova ubicació de canvi poc substancial, perquè -segons ell- encara la posen més propera al riu Fluvià que abans.

També va qualificar l'acord fet públic ahir de precipitació i va preveure que al final guanyarà el més tossut.