EL PAÍS I LA SEVA GENT

Les paraules se les emporta el vent

08.10.2016 | 00:00
Les paraules se les emporta el vent

"També els consellers Carles Solà i Josep Huguet es van comprometre per escrit a fer-se càrrec del deute contret
amb el govern d'Espanya en el marc d'un disbarat de gestió que la mateixa universitat encapçala jeràrquicament"

En una de les seves darreres Gàrgola, l'amic Miquel Fañanàs ens recordava les promeses fetes quan Francisco Álvarez-Cascos encapçalava el ministeri de Foment respecte de l'enderroc del viaducte del tren tot aprofitant l'arribada de l'AVE, la construcció de la seva estació, l'arranjament del corresponent macro sector urbà i l'anunciada construcció de dos túnels, un d'ells previst per facilitar l'eliminació de l'esmentat viaducte.
Tot allò dit per en Fañanàs és ben cert com també ho és que vaig aconsellar al llavors alcalde Joaquim Nadal que mantingués i fes prevaldre el to institucional de primera autoritat de Girona davant la magarrufa del PP local per fer aterrar el ministre a les seves espatlles en pla "mister Marshall" i, anys després, també vaig aconsellar a l'alcalde Carles Puigdemont que anés per feina -acabar l'estació i les obres d'urbanització al començament dels Països Catalans- donat que, en la meva modesta opinió, allò del viaducte era (i és) una batalla perduda per la raó que explicava en Fañanàs: mai no havia estat pressupostat ni redactat el projecte d'enderroc del viaducte.
Precedent d'això que diem sobre les tantes paraules que s'emporta el vent fou el ministre socialista Josep Borrell. L'any abans de l'acabament del seu mandat el va aprofitar per recórrer tot Espanya -la província de Girona, també- signant convenis amb ajuntaments i diputacions quan cap d'ells disposava del preceptiu suport pressupostari. Paper mullat que fou passat per la trituradora amb l'arribada al poder executiu del PP.
Tots els cosignants vàrem rebre notificació sobre la nul·litat de ple dret d'aquells convenis.
Ara que està en l'ordre del dia el Parc Científic de la Universitat de Girona i el seu concurs de creditors, cal dir que també els consellers Carles Solà i Josep Huguet es varen comprometre per escrit a fer-se càrrec del deute contret amb el govern d'Espanya en el marc d'un disbarat de gestió que la mateixa universitat encapçala jeràrquicament. No cal recordar que tant en Solà com l'Huguet foren membres del "tripartit" -PSC, ERC i IU-V-, autoqualificat de "catalanista i d'esquerres", però que no per això seguiren la mateixa manera de fer dels ministres Borrell i Álvarez-Cascos. Les seves manifestacions tampoc no disposaren de naturalesa jurídica com per considerar-les actes administratius vinculants.
Pel que llegeixo al Diari de Girona, quelcom igual està succeint ara mateix. En primer terme, la nul·litat de ple dret d'un acord del Patronat del Parc Científic que recull un "compromís" d'aportació dinerària de determinats patrons quan no tenen habilitació legal per fer-ho; el mateix -segons l'advocacia de l'Estat- respecte de l'ICRA; ídem pel que fa a escrits (que tampoc no tenen validesa jurídica per obligar) de l'alcaldia de Girona i de la presidència de la Diputació; i endemés res no se sap sobre si el pool bancari està disposat a empassar-se els milions de pessetes que prestà.
Una nova amuntonada de disbarats que porta a dir a l'administrador concursal que el Parc no és viable malgrat els dos o tres escenaris contemplats.
Mal assumpte per a l'Ajuntament i la Diputació de Girona, perquè les aportacions anunciades, segons com es facin, poden arribar a ser objectivables delictes de prevaricació i de malversació de fons públics, al marge del fet que institucionalment apareixen com un ramat d'ovelles obedients als dictats del rector de la UdG, el qual té signat un certificat d'acord que no concorda amb l'acta de la reunió del patronat de la Fundació i fet sense disposar d'habilitació legal per fer-ho, que l'advocacia de l'Estat ha interceptat i ha deixat dit que és contrari a Dret.
Tot plegat el mateix joc d'ous que l'administrador concursal posa sobre la taula respecte de la pèssima gestió del Parc. O potser, millor, "immobiliària"? A veure si per una vegada s'expliquen les coses tal com són i sense faltar a la veritat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema