La Fundació Jaume Bofill reclama doblar la inversió en educació

Assenyalen el mercat de treball com un dels culpables de l'abandonament escolar prematur

10.10.2016 | 07:18

L'última diagnosi de l'estat de l'educació feta per la Fundació Jaume Bofill alerta que "la inversió pública a Catalunya és la més baixa de tot Europa i de tot el món ?desenvolupat", alhora que denuncia que l'administració catalana és la sisena que ha retallat més durant els anys de crisi econòmica. Per corregir el dany que, segons afirmen, això ha causat en la qualitat, la igualtat i la innovació del sistema, l'entitat demana que el Govern dobli la inversió actual.
La fi de les polítiques d'austeritat que han regit el Departament d'Ensenyament els últims anys és una de les conclusions més rellevants de l'últim anuari de la Fundació, però no l'única. Una altra assenyala la precarietat del mercat laboral, amb feines que no exigeixen una titulació superior a l'obligatòria, com un factor determinant en l'abandonament escolar prematur. Per combatre'l, proposen augmentar el sou mínim, protegir els convenis sectorials, regular per tal de garantir que es demanin titulacions de grau mitjà i oferir beques-salari als estudiants.
En altres àmbits, l'informe planteja aprofitar el plurilingüisme de les escoles catalanes -on hi ha alumnat que parla llengües eslaves, mandarí o àrab, per exemple- per potenciar l'aprenenatge. També relacionat amb la immigració, el document reclama un pla de xoc contra la segregació. I així fins a formular un total de dotze reptes que la Fundació Jaume Bofill, i els experts als quals ha encarregat l'anuari corresponent a 2015, consideren fonamental per millorar l'educació a Catalunya.

L'anàlisi que no fa el Govern
En consideració del doctor en Pedagogia Xavier Besalú, adscrit a l'Institut de Recerca Educativa de la Universitat de Girona, informes com aquest "són útils per al debat", però considera "lamentable que no els faci el Departament d'Ensenyament i no sigui ell qui ho posi a disposició dels mitjans i dels professionals".
En una altra consideració general, l'expert gironí veu dues ?coincidències significatives entre les conclusions de l'anuari de la Fundació i informes del síndic de greuges de Catalunya: d'una banda, en la "crítica radical a la política educativa" en integració de l'alumnat immigrant i, de l'altra, en la inclusió dels que tenen necessitats educatives especials. La Jaume Bofill va encarregar l'anàlisi d'aquest últim aspecte al pedagog recentment desaparegut Josep Maria Jarque, de qui Besalú subscriu l'opinió que "si es posen els recursos dels centres especials als ordinaris, pràcticament no en farien falta més". Respecte a l'escolarització de l'alumnat immigrant, el professor de la UdG va celebrar que la Fundació "no dóna la culpa ni als mestres ni a les escoles sinó a les polítiques, que no serveixen per evitar la segregació".
Pel que fa a la conclusió principal de l'anuari, la necessitat d'inversió, Besalú denuncia que "les retallades han estat principalment en les mesures d'equitat, per als que fracassen a l'escola i que habitualment són immigrants amb pocs recursos". El pedagog afirma que "la part pressupostària és flagrant", entre altres coses perquè a Catalunya "l'esforç de les famílies és més elevat que en altres comunitats autònomes i països, perquè hi ha més tant per cent de privada".
En canvi, Xavier Besalú discrepa en l'ús del concepte d'innovació present a l'informe, per "ambigu" i perquè veu equivocat identificar-lo amb un "procés de canvi constant perquè -diu- si hi ha coses que funcionen no cal canviar-les". I avisa que "si no es concreta és un brindis al sol i sembla més propaganda que realitat".
Quant a la proposta de potenciar la formació del professorat, Besalú ressalta l'"impacte favorable" de les mesures que ja afecten els futurs mestres de Primària, però troba a faltar accions per als d'ESO i Batxillerat i, sobretot, inversió en formació permanent. D'altra banda, valora positivament que la Fundació defensi l'acompanyament del professorat novell per part d'un docent "bo i experimentat durant un o dos anys, perquè l'ajudi o, potser, digui que no serveix".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema