No es perceben a simple vista, però el mar n'està ple. Es tracta dels plàstics que suren, que s'escampen per tot el Mediterrani. Un investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Luis Francisco Ruiz, dedica el seu doctorat a la contaminació marina causada pels plàstics que es troben a la superfície. Segons els càlculs de la seva recerca, s'estima que el Mediterrani compta amb 1.455 tones de plàstics que floten. Ara bé, al mar «no es troben grans partícules de plàstic sinó de mides micro i nano», concreta Ruiz.

Per tant, es tracta de partícules difícils de detectar, perquè els microplàstics fan menys de cinc mil·límetres. «Com més petites són les partícules de plàstic, més problemàtiques poden ser», posa de manifest Ruiz, pel fet que estan a disposició d'una major quantitat d'organismes. Una situació que resulta perjudicial per als ecosistemes, ja que afecta la cadena tròfica. Pel que fa a l'origen dels plàstics que suren al mar, Ruiz remarca que es considera que la majoria de les partícules provenen de la terra, des d'on s'haurien llançat cap a l'aigua.

«Quan es tiren els plàstics a l'aigua, comença el seu procés de fragmentació. Els més grans s'enfonsen i els que floten es desfan, cosa que acaba provocant aquesta sopa de microplàstics i nanoplàstics», relata l'investigador del CEAB. Tot i això, Ruiz subratlla alguns estudis apunten que part de les partícules de plàstic que es troben a la superfície del mar provenen de la roba de les persones. «Les peces de roba tenen unes fibres de plàstic que no són possibles de retenir amb les depuradores», destaca Ruiz. D'aquesta manera, les fibres de plàstic de la roba tenen una via d'entrada fàcil al mar mitjançant l'aigua que surt de les rentadores.

Pel que fa a l'afectació dels plàstics que suren, Ruiz recorda que els organismes que viuen al mar poden ingerir-los, cosa que els pot provocar la mort. Així mateix, l'investigador del CEAB posa de manifest que els plàstics porten uns additius perjudicials, ja que la seva afectació pot resultar cancerígena. Ara bé, els animals poden acumular els additius -després d'ingerir els plàstics-, de manera que aquests elements també poden arribar als éssers humans a través de qualsevol de les espècies marines que són comercials.

Ruiz detalla que, en estudis del nord d'Europa i dels Estats Units, s'han detectat aquests additius dels plàstics en mostres de sang i orina d'éssers humans. És per això que alguns països estan començant a prohibir les micropartícules de plàstic que poden portar els productes cosmètics.

«Els microplàstics i els nanoplàstics que floten al mar són difícils d'eliminar», explica Ruiz, que aposta per conscienciar la població sobre la contaminació marina vinculada als plàstics. També apunta que ja existeixen alguns acords internacionals sobre aquesta problemàtica, malgrat que de moment encara no es reflecteixen a les lleis nacionals. Per això, Ruiz reclama que es millori la cooperació entre països en aquesta matèria. «Seria el començament per trobar una possible solució», conclou l'investigador del CEAB.