L'expert que ha analitzat la política econòmica d'Ensenyament per l'anuari de la Fundació Jaume Bofill, el professor de Sociologia de l'Educació a la Universitat de Barcelona Xavier Martínez-Celorrio, assegura que "el grau d'afectació de la crisi en les economies nacionals no ha determinat les retallades de la despesa educativa. També hi han intervingut factors polítics i ideològics".
El seu estudi distingeix 5 grups de països europeus en funció de la despesa educativa dels últims anys i situa Espanya entre els que han fet "un ajust molt més intens i sever"; només un altre grup ha fet més retallades. Centrant-se en l'Estat, l'investigador assenyala que ha retallat 8.618 milions (tenint en compte la inflació) entre 2009 i 2013, el que representa un 14,6%. Un percentatge que puja fins al 16,7 a Catalunya, amb una retallada de 1.264 milons en el mateix període de temps. A més, Martínez-Celorrio contrasta la reducció pressupostària amb l'augment de 100.700 alumnes i la reducció de 573 docents.
Recuperació insuficient
La tendència a la baixa va canviar el 2015, quan els pressupostos de la Generalitat van destinar 371 milions més que el 2014 a educació, una xifra que, segons l'expert, "resulta del tot insuficient". En la seva opinió, "Catalunya s'ha malacostumat a mantenir una baixa inversió pública en educació" i l'hauria de doblar per equiparar-se a la mitjana de l'OCDE. Per deixar clar quin és el nivell actual de la despesa del Govern català en el sector educatiu, equivalent al 2,8% del PIB, Xavier Martínez-Celorrio afirma que només es pot comparar al Perú, Laos i Libèria.
